El síndrome d'Asperger o trastorn d'Asperger és un conjunt de condicions mentals i conductuals que forma part dels trastorns de l'espectre de autista. S'enquadra dins dels trastorns generalitzats del desenvolupament (CIE-10, Capítol V, F84). La persona afectada mostra dificultats en la interacció social i en la comunicació de gravetat variable, així com activitats i interessos en àrees que solen ser molt restringides i en molts casos estereotípiques.
Es diferencia de l'autisme infantil primerenc descrit per Kanner i d'altres formes menys específiques que en el trastorn d'Asperger no s'observa retard en el desenvolupament del llenguatge, no existint una pertorbació clínicament significativa en la seva adquisició. No hi ha retard, per exemple en l'edat d'aparició de les primeres paraules i frases, encara que poden existir particularitats qualitatives (per exemple gramaticals) que cridin l'atenció, així com una preservació generalitzada de la intel · ligència. [1] [2] Encara que la edat d'aparició i detecció més freqüent se situa en la infància primerenca, moltes de les característiques del trastorn es fan notòries en fases més tardanes del desenvolupament, quan les habilitats de contacte social comencen a tenir un paper més central en la vida del subjecte.
Es diferencia de l'autisme infantil primerenc descrit per Kanner i d'altres formes menys específiques que en el trastorn d'Asperger no s'observa retard en el desenvolupament del llenguatge, no existint una pertorbació clínicament significativa en la seva adquisició. No hi ha retard, per exemple en l'edat d'aparició de les primeres paraules i frases, encara que poden existir particularitats qualitatives (per exemple gramaticals) que cridin l'atenció, així com una preservació generalitzada de la intel · ligència. [1] [2] Encara que la edat d'aparició i detecció més freqüent se situa en la infància primerenca, moltes de les característiques del trastorn es fan notòries en fases més tardanes del desenvolupament, quan les habilitats de contacte social comencen a tenir un paper més central en la vida del subjecte.
La persona que el presenta pot arribar a tenir una intel · ligència superior a la mitjana, encara que en la gran majoria dels casos, el QI global de l'individu sol ser normal, a diferència de l'Autisme d'Alt Funcionament, trobant-se una superioritat del CI verbal sobre el manipulatiu. Ocasionalment, els individus amb Asperger exhibeixen un maneig verbal atípic o excepcional, però, en aquelles tasques verbals per la realització dels quals requereix un grau elevat d'interacció social, les puntuacions verbals poden arribar a baixar. [14] [15] Els subjectes diagnosticats amb Asperger presenten certs estils de processament cognitiu alternatius molt particulars, mostrant particularment la capacitat d'observar i assenyalar detalls que escapen a la majoria de les persones neurotípicas, i, sovint, habilitats especials en certes àrees del processament.
Les persones que no són autistes (neurotípicas) posseeixen un sofisticat sentit de reconeixement dels estats emocionals aliens (empatia). La majoria és capaç d'associar informació sobre els estats cognitius i emocionals d'altres basant-se en pistes atorgades per l'entorn i el llenguatge corporal de l'altra persona. Les persones amb Síndrome d'Asperger (SA) no posseeixen aquesta habilitat, és a dir, no són empàtiques, es pot dir que tenen una mena de «ceguesa emocional». Per a les persones més severament afectades pot resultar impossible fins i tot reconèixer el significat d'un somriure o, en el pitjor dels casos, simplement no reconèixer cap altre gest facial, corporal o qualsevol altre matís de comunicació no verbal. De la mateixa manera, el control voluntari de la mímica facial pot estar compromès. És freqüent que els somriures "voluntàries" en les fotografies familiars siguin una col · lecció de ganyotes sense gràcia. Per contra, els somriures espontanis solen ser normals. Les persones amb SA en general són incapaços de "llegir entre línies", és a dir, se'ls escapen les implicacions ocultes en el que una persona li diu de forma directa i verbal, i tenen una discapacitat semàntica que els impedeix processar o generar missatges aquells significats ambigus o simultanis que són comuns en la conversa, i de vegades inconscients de l'existència mateixa d'aquesta dimensió del llenguatge, si bé, amb el temps, poden arribar a entendre-la.
Aquestes circumstàncies comporten nombrosos problemes durant la infància i la vida adulta. Quan una mestra pregunta a un nen amb Asperger que ha oblidat el seu treball escolar "Què passa, el teu gos es va menjar la teva tasca?», El nen amb Asperger romandrà silenciós tractant de decidir si ha d'explicar a la seva mestra que ell no té gos i que, a més, els gossos no mengen paper. És a dir, el nen no comprèn el sentit figurat de la pregunta, o no pot inferir el que la mestra vol dir a partir del seu to de veu, postura o expressió facial. Davant tanta perplexitat, el nen podria respondre amb una frase totalment sense relació al que s'està parlant (com per exemple, «Sap que el meu pare s'ha comprat un ordinador nou?»). Davant això, i la manca de detecció de la síndrome d'Asperger, erròniament la mestra podria concloure que el nen és arrogant, insubordinat o «estrany».
És important notar, però, que pel fet que és un trastorn amb un grau de gravetat variable, alguns pacients s'aproximen a un nivell de normalitat en les seves habilitats de comprensió i interpretació dels senyals no verbals. Troben particularment aclaparant el contacte ocular i, per tant, sovint l'eviten. Aquesta falta de contacte ocular pot portar a majors dificultats per interpretar emocions alienes a la forma com ho interpreten els altres.
Els pacients afectats per la Síndrome d'Asperger solen mostrar obsessions per temes específics com, per exemple, l'astronomia, els dinosaures, la construcció de maquetes, els mitjans de transport (per exemple els trens o avions) o els ordinadors i arriben a dominar aviat seva àrea d'interès. A causa d'aquest fenomen, Hans Asperger va cridar als seus joves pacients "petits professors", pel fet que pacients de tan sols tretze anys d'edat coneixien la seva àrea d'interès amb la professionalitat d'un professor universitari.
En termes generals són atrets per l'ordre i la classificació de les coses. Quan aquests interessos coincideixen amb una tasca útil des de l'àmbit material o social, l'individu amb Asperger pot aconseguir una vida àmpliament productiva. En la carrera per dominar el seu interès, els individus amb Asperger sovint manifesten un raonament extremadament refinat, una gran concentració, una actitud perfeccionista i una memòria tenaç.
De la mateixa manera, la síndrome d'Asperger pot també causar problemes en la interacció social normal amb els pares, ja que els nens no responen als patrons típics de socialització. Les dificultats per interpretar les subtils pistes de la comunicació no verbal poden portar al pacient a conflictes freqüents i fins i tot a ser ignorat en les seves necessitats bàsiques. El nen o adolescent amb Asperger sovint se sent confós perquè no és capaç de comprendre en què es va equivocar o per quina raó és rebutjat pels altres. El resultat d'aquests rebuigs sol derivar en problemes de depressió, ansietat, nerviosisme, ressentiments, ira, conductes antisocials, obsessives i agreujament de conductes inapropiades, amb el conseqüent aïllament social.
Els afectats en edat preadolescent i adolescent solen ser víctimes de marginació i assetjament escolar pels seus companys d'estudis, de manera que aquesta circumstància dificulta la seva integració social futura i el seu avanç en els estudis.
Les persones que no són autistes (neurotípicas) posseeixen un sofisticat sentit de reconeixement dels estats emocionals aliens (empatia). La majoria és capaç d'associar informació sobre els estats cognitius i emocionals d'altres basant-se en pistes atorgades per l'entorn i el llenguatge corporal de l'altra persona. Les persones amb Síndrome d'Asperger (SA) no posseeixen aquesta habilitat, és a dir, no són empàtiques, es pot dir que tenen una mena de «ceguesa emocional». Per a les persones més severament afectades pot resultar impossible fins i tot reconèixer el significat d'un somriure o, en el pitjor dels casos, simplement no reconèixer cap altre gest facial, corporal o qualsevol altre matís de comunicació no verbal. De la mateixa manera, el control voluntari de la mímica facial pot estar compromès. És freqüent que els somriures "voluntàries" en les fotografies familiars siguin una col · lecció de ganyotes sense gràcia. Per contra, els somriures espontanis solen ser normals. Les persones amb SA en general són incapaços de "llegir entre línies", és a dir, se'ls escapen les implicacions ocultes en el que una persona li diu de forma directa i verbal, i tenen una discapacitat semàntica que els impedeix processar o generar missatges aquells significats ambigus o simultanis que són comuns en la conversa, i de vegades inconscients de l'existència mateixa d'aquesta dimensió del llenguatge, si bé, amb el temps, poden arribar a entendre-la.
Aquestes circumstàncies comporten nombrosos problemes durant la infància i la vida adulta. Quan una mestra pregunta a un nen amb Asperger que ha oblidat el seu treball escolar "Què passa, el teu gos es va menjar la teva tasca?», El nen amb Asperger romandrà silenciós tractant de decidir si ha d'explicar a la seva mestra que ell no té gos i que, a més, els gossos no mengen paper. És a dir, el nen no comprèn el sentit figurat de la pregunta, o no pot inferir el que la mestra vol dir a partir del seu to de veu, postura o expressió facial. Davant tanta perplexitat, el nen podria respondre amb una frase totalment sense relació al que s'està parlant (com per exemple, «Sap que el meu pare s'ha comprat un ordinador nou?»). Davant això, i la manca de detecció de la síndrome d'Asperger, erròniament la mestra podria concloure que el nen és arrogant, insubordinat o «estrany».
És important notar, però, que pel fet que és un trastorn amb un grau de gravetat variable, alguns pacients s'aproximen a un nivell de normalitat en les seves habilitats de comprensió i interpretació dels senyals no verbals. Troben particularment aclaparant el contacte ocular i, per tant, sovint l'eviten. Aquesta falta de contacte ocular pot portar a majors dificultats per interpretar emocions alienes a la forma com ho interpreten els altres.
Els pacients afectats per la Síndrome d'Asperger solen mostrar obsessions per temes específics com, per exemple, l'astronomia, els dinosaures, la construcció de maquetes, els mitjans de transport (per exemple els trens o avions) o els ordinadors i arriben a dominar aviat seva àrea d'interès. A causa d'aquest fenomen, Hans Asperger va cridar als seus joves pacients "petits professors", pel fet que pacients de tan sols tretze anys d'edat coneixien la seva àrea d'interès amb la professionalitat d'un professor universitari.
En termes generals són atrets per l'ordre i la classificació de les coses. Quan aquests interessos coincideixen amb una tasca útil des de l'àmbit material o social, l'individu amb Asperger pot aconseguir una vida àmpliament productiva. En la carrera per dominar el seu interès, els individus amb Asperger sovint manifesten un raonament extremadament refinat, una gran concentració, una actitud perfeccionista i una memòria tenaç.
De la mateixa manera, la síndrome d'Asperger pot també causar problemes en la interacció social normal amb els pares, ja que els nens no responen als patrons típics de socialització. Les dificultats per interpretar les subtils pistes de la comunicació no verbal poden portar al pacient a conflictes freqüents i fins i tot a ser ignorat en les seves necessitats bàsiques. El nen o adolescent amb Asperger sovint se sent confós perquè no és capaç de comprendre en què es va equivocar o per quina raó és rebutjat pels altres. El resultat d'aquests rebuigs sol derivar en problemes de depressió, ansietat, nerviosisme, ressentiments, ira, conductes antisocials, obsessives i agreujament de conductes inapropiades, amb el conseqüent aïllament social.
Els afectats en edat preadolescent i adolescent solen ser víctimes de marginació i assetjament escolar pels seus companys d'estudis, de manera que aquesta circumstància dificulta la seva integració social futura i el seu avanç en els estudis.
5 comentaris:
Bona tarda Miriam,
Em resulta molt interessant el síndrome d'Asperger. Hi ha un cas que molt proper que tinc al cap,i realment respon a molts dels trets els quals menciones. Un dels que més m'han cridat l'atenció i amb els quals coincideixo pel cas de l'escola, és la dificultat per empatitzar i per entendre el sentit figurat o la "ironia" de les frases. Realment és així.
M'alegro de que et serveixi. A mi personalment em costa diferenciar-ho d'un autisme.
eva ja ho he trobat ho he públicat perquè tothom ho pugui veure, la diferència entre asperger i autisme, també he trobat un vídeo de famosos amb Asperger.
Ok! Ho tindré en compte!!!
Publica un comentari a l'entrada