Alegria i confiança per educar. Una mirada sistémica

Autora; Sílvia Palou

Revista; Guix d’infantil, núm 66. maig 2012. pàg. 33-36

Els coneixements que ens arriben sobre el sistema emocional humà ens ajuden a entendre la complexitat del nostre funcionament personal i la vinculació amb el nostre sistema familiar. Aquesta mirada pot contribuir també una eina per poder enfocar la pedagogía, tot partint de la confiança i de l’alegria de ser i d’aprendre.

El millor regal que els podem oferir com a professionals és, precisament, transmetre’ls aquesta seguretat que se’n sortiran i que esperem d’ells el millor, sense jutjar-los i acceptant el que tenen i el que no tenen.

Des del naixement (i fins i tot abans) fins a la mort, a tots els éssers vius ens guien les pulsions bàsiques.

Els infants busquen constament respostes en les persones sobre què han de fer, què està bé o malament, etc.

La cura personal del cos, de les emocions i del pensament són les millors eines que poden ajudar a construir el nostre alumnat.

Com a persones  educadores que ens trobem a prop dels infants que estan aprenent quin és el seu lloc i captant per tot els porus del seu cos, aquesta estructura familiar ens pot servir de clau d’interpretació, ens pot ser útil per veure cap a on mira aquella criatura, quin és el seu lloc, per a què li serveix al sistema aquell comportament de l’infant.

Els simptomes que mostren els alumnes a l’escola, tant els comportaments disruptius com els totalment obedients, tenen una significació en el context familiar al qual pertanyen.