QUAN ELS ALUMNES VEUEN AMOR DE PARE EN EL MESTRE I DILIGÈNCIA EN EL SEU APROFITAMENT, VÉNEN DE GUST A L'ESCOLA.
JOSEP DE CALASSANÇ, 1633

WISC-IV


WISC-IV
L’escala d’intel·ligència de Weschler per nens-IV (WISC-IV) és un instrument clínic d’aplicació individual per avaluar les capacitats cognitives dels nenes en edats entre 6 anys i 0 mesos i els 16 anys i 11 mesos. Es una versió actualitzada de les anteriors escales de Wechsler (WISC, WISC-R i WISC-III) amb diversos testos i índexs que subministra informació sobre el funcionament intel·lectual en camps específics. S’aconsegueix també una puntuació composta que representa la capacitat intel·lectual general.
S’han realitzat millores importants com la incorporació d’algun test nou, la obtenció de barems actualitzats i un enfasi més gran en les puntuacions compostes que reflexa la capacitat del nen en camps més concrets del funcionament cognitiu. Els materials han estat redissenyats per fer-los més atractius i actuals i s’han realitzat alguns canvis en la forma d’aplicar i puntuar les proves per fer-les més fàcils d’aplicar i més agradables per als nens.

Estructura i contingut

El WISC-IV incorpora les investigacions actuals sobre el desenvolupament cognitiu, l’avaluació intel·lectual i els processos cognitius, el que el converteix en un instrument únic i diferent dels seus predecessors.
El WISC-IV consta de 15 tests, 10 dels quals provenen del WISC-III i 5 són nous. Els tests nous són: Conceptes, Lletres i números, Matrius, Animals i Endevinalles.
La estructura general del WISC-IV s’ha actualitzat per recollir les teories i practiques més adequades a l’avaluació cognitiva infantil, com es la major atenció prestada a la memòria de treball i a la velocitat de procediment. En conseqüència, s’han inclòs canvis importants en l’estructura de l’escala, en la composició dels tests i en les puntuacions compostes.
WISC-IV permet obtenir cinc puntuacions compostes, la primera de les quals és la tradicional CI Total (CIT), que reflexa la capacitat cognitiva general del nen. Per analitzar la capacitat del nen en altres camps més concrets pot obtenir-se altres quatre puntuacions compostes: l’índex de comprensió verbal (CV), l’índex de raonament perceptiu (RP), l’índex de memòria de treball (MT) i l’índex de velocitat de processament (VP).
Es distingeix entre els tests principals i els test optatius, la seva aplicació és opcional. Hi ha 10 tests principals, dels quals tres formen comprensió verbal, tres constitueix l’índex de raonament perceptiu, dos avaluen la memòria de treball i els dos restants fan referència a la velocitat de processament.
Els tests optatius aporten informació addicional sobre el funcionament cognitiu i intel·lectual del subjecte i poden utilitzar-se per substituir a algun dels tests principals. Informació i endevinalles són tests de caràcter optatiu de comprensió verbal;  Figures incompletes és el test optatiu de raonament perceptiu ; Aritmètica és el test optatiu de memòria de treball; i Animals ho és de Velocitat de processament.

Resum de les puntuacions del alumne:


Capacitat intel·lectual global
L’alumne obté un CIT de 88, i la seva capacitat intel·lectual global, tal com es mediex pel WISC-IV, es classifica com mitjana/dins de límits. Hi ha una alta probabilitat (95%) de que el seu verdader CIT es situí entre valors de 83-95. Aquest valor de CIT es situa en el percentil 22, és a dir que la seva puntuació millora al 22% dels nens de la seva edat en la mostra de tipificació.
Per determinar si el CIT es pot considerar una estimació fiable de la capacitat intel·lectual global del nen, s’ha d’estudiar la variabilitat dels índex (CV, RP, VP i MT) que el composen. Si la diferencia entre el índex menor i el major és molt gran, el CIT no pot considerar-se una entitat unitària i estem en disposició d’interpretar-ho.
El CIT del nostre alumne ha de ser interpretar amb cautela, perquè ha presentat molta variabilitat en els resultats dels quatre índexs que el composen, és a dir Comprensió verbal, Raonament perceptiu, Memòria de treball i Velocitat de processament. Però, com el rendiment del nostre alumne en Comprensió verbal (83) i Raonament perceptiu (105) és semblant, es poden combinar aquest índexs per obtenir l’índex de capacitat general (ICG). Aquest índex a diferencia del CIT és que no està influenciat directament pel rendiment de l’alumne en els altres dos índexs.
D’aquesta manera l’alumne té un ICG de 92, indica un nivell d’intel·ligència general de mitjana/Dins del límits. Té una alta probabilitat (del 95%) de que el seu verdader ICG es trobi entre els valors 86-100 es situí en un percentil 31, es a dir que supera el 31% dels casos de la mateixa edat en la mostra normativa.

Comprensió verbal

El valor obtingut per l’alumne en CV de  83 (entre 77 i 93), se situa en el percentil 13 i es classifica com mitjana baixa / punt dèbil normatiu.
L’índex de comprensió verbal (CV) és una mesura d’intel·ligència cristal·litzada (Gc) i representa la capacitat de l’alumne per raonar amb informació prèviament apressa. Aquesta capacitat Gc es desenvolupa com una funció de les oportunitats i experiències educatives formals i informals, i depenen en gran mesura de la exposició del subjecte als mitjans de comunicació del país. El Gc s’avalua en el WISC-IV mitjançant tasques que exigeixen definir paraules, expressar similituds conceptuals entre paraules o respondre a qüestions que implicant coneixements de principi generals i situacions socials. En el cas de l’alumne s’han comparat les puntuacions de : semblances (Pe= 7), Vocabulari (Pe= 7), i comprensió (Pe= 7). La diferencia dels resultats de l’alumne en les tasques no és gran ( no arriba a 5 punts) i suggereix que el resultat en CV és una bona mesura de la comprensió verbal de l’alumne.

Raonament perceptiu

El valor obtingut per l’alumne en RP de 105 (entre 97 i 113), es situa en el percentil 64 i es classifica com mitjana / Dins de límits. La capacitat de raonament perceptiu de l’alumne es considera un punt fort significatiu quant es compara amb les dades d’altres àrees. La seva capacitat de raonament perceptiu és un punt personal fort, una dades que haurien de tenir un paper important en una intervenció educativa del desenvolupament.
L’índex de raonament perceptiu (RP) és una mitjana del raonament fluid (Gf), el processament espacial i la integració viso motora (Gv) de l’alumne. Aquesta capacitat s’avalua en el WISC-IV mitjançant diverses tasques com reproduir un model construït amb cubs, seleccionar el dibuix d’un grup que no forma part del mateix o completar una matriu. En el cas de l’alumne s’han comparat les puntuacions de: Cubs (Pe= 10), Conceptes (Pe= 13) i matrius (Pe= 10). La diferencia dels resultats de l’alumne en les tasques no és gran ( no arriba als 5 punts) i suggereix que el resultat en RP és una bona mesura de raonament perceptiu de l’alumne.

Memòria de treball

El valor obtingut per l’alumne en MT de 99 (entre 91 i 108), es situa en el percentil 48 i es classifica com mitjana / dins del límits.
L’índex de memòria de treball (MT) és una mesura de la memòria a curt termini (Gc-Mcp) i reflexa la capacitat de l’alumne per retenir temporalment en la memòria alguna informació, treballar i operar amb ella i generar un resultat. La memòria de treball implica atenció, concentració, control mental i raonament. S’avalua mitjançant tasques que exigeixen repetir una llista de xifres o recordar series de nombres i lletres en un ordre concret. En el cas de l’alumne s’han comparat les puntuacions de: Dígits (Pe= 11), i lletres i números (Pe= 9). La diferencia dels resultats de l’alumne entre les tasques no és gran (no arriba a 5 punts) i suggereix que el resultat en MT és una bona mesura de la memòria de treball de l’alumne.


Velocitat de processament

El valor obtingut per l’alumne en VP de 82 (entre 75 i 95), es situa en un percentil 12 i es classifica com mitjana / Punt dèbil normatiu.
L’índex de velocitat de processament (VP), és una mesura de velocitat de procés (Gs), representa la capacitat de l’alumne per realitzar tasques simples, de tipus burocràtic. Aquesta capacitat s’avalua en el WISC-IV mitjançant tasques que requereixen copiar ràpidament símbols que estan aparellats amb números segons cada clau o identificar la presencia o absència d’un símbol model en una filera de símbols. En el cas de l’alumne s’han comparat les puntuacions de: Claus (Pe= 6) i Cerca de símbols (Pe= 7). La diferencia dels resultats de l’alumne entre les tasques son és gran (no arriba a 5 punts) i suggereix que els resultats en VP és una bona mesura de la velocitat de processament de l’alumne.