TRASTORNS DEL COMPORTAMENT ALIMENTARI
QUÈ SÓN I COM
AFECTEN?
L’anorèxia nerviosa, la bulímia i
els trastorns per afartament són malalties que es caracteritzen per l’adopció
de conductes anòmales davant l’alimentació, i per la insatisfacció davant la
propia imatge corporal. La persona que els pateix menja poc o impulsivament
fins a afartar-se, vomita, fa exercici de forma exagerada, abusa dels laxans o
pren diürètics, sempre amb el desig insatisfet d’estar prima.
QUI AFECTEN?
Els trastorns del comportament alimentari
(TCA) afecten més del 5% dels adolescents i joves, però també es produeixen en
adults.
Estan causats per una combinació
de factors (biològics, psicològics, socials i culturals) que fan que la persona
arribi a perdre el control sobre el cos, la ment i la conducta. Les persones
que els pateixen tenen l’objectiu d’aprimar-se però mai no es veuen prou
primes; s’aïllen, esdevenen insegures i tenen l’autoestima baixa, però no
reconeixen que alguna cosa va malalment.
QUÈ SÓN I QUINES CONSEQÜÈNCIES
TENEN?
L’ANORÈXIA nerviosa es
caracteritza per començar i portar una dieta restrictiva amb el desig d’arribar
a un pes per sota del normal i mantenir-lo. Aquesta pèrdua de pes es un inici
és voluntaria, però després la persona malalta perd el control sobre el seu
cos.
LA BULÍMIA nerviosa es
distingeix de l’anorèxia per l’adopció de conductes de purga amb l’única
finalitat de no augmentar de pes i disminuir-lo.
EL TRASTORN PER AFARTAMENT, en
què s’ingereixen grans quantitats de menjar, té com a conseqüència immediata el
sobrepès, l’obesitat i tots els riscos que hi estan associats.
Tots aquests TCA produeixen
alteracions biològiques i psicològiques importants en les persones malaltes i
també els ocasionen un greu procés de desadaptació a l’entorn, que els aïlla dels
amics i amigues i altera seriosament les relacions amb la familia.
La familia, que veu modificats
els seus hàbits i relacions, pateix intensament la malaltia i com a
conseqüència tendéis a la desorganització. En la gran majoria de cosos és
necesaria l’ajuda terapéutica.
COM ES TRACTEN?
Han de dur a terme el tractament
dels TCA equips multidisciplinaris de professionals especialitzats per atendre
les complicacions mediques, psicològiques, socials i familiars que sorgeixen.
No hi ha un tractament únic estàndard de la malaltia, sinó que s’ha d’adaptar a
les característiques de cada persona.
QUÈ CAL FER DAVANT D’UN CAS DE
SOSPITA?
En funció de l’edat de cada
persona, cal consultar el seu pediatre o metge, i si la persona es nega a rebre
ajuda i tractament perquè considera que no pateix cap malaltia, cal fer-li
veure la importancia dels riscs físics, psicològics i socials a què està
esposada, la seva gravetat i la necessitat de seguir un tractament
expecialitzat quan calgui.
RECOMANACIONS PER EVITAR RISCOS
L’autoimposició de dietes
restrictives i /o peculiars d’alimentació, així com l’adhesió excesiva als
models culturals i a l’esteriotip físic d’estar prim, són un greu perill per a
la salut i una porta d’entrada als TCA.
Per evitar el risc dels TCA són molt
importants els hàbits saludables en l’alimentació de la familia: dietes
completes, equilibrades i en companyia. Almenys un cop al dia, per dinar o per
sopar, la familia s’hauria de reunir per compartir l’àpat. També caldria
fomentar l’esperit crÍtic enfront de les exigències de la moda i l’exagerada
valoració de l’aparença física.
BIBLIOGRAFIA:
Servei d’orientació de l’associació
contra l’anorèxia i la bulímia (ACAB)
http://www.gencat.cat/salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada