TEL: TRASTORN ESPECÍFIC DEL LLENGUATGE
Començo a enfocar el pràcticum II, Treballare amb una nena X de 1r ESO amb un CAD, té dislèxia i TEL.
Començem a informar-nos de totes les mancançes.
El terme de trastorn específic del llenguatge va néixer unit a una derivació dels trastorns afàsics en adults. Paulatinament ha anat desplaçant a altres més clàssics, com Alalia, audiomudez, sordesa verbal congènita, afàsia evolutiva i disfàsia.
La definició més característica sobre Trastorn Específic del Llenguatge procedeix de la ASHA (American Speech-Language-hearing Association, 1980): "Un trastorn de llenguatge és l'anormal adquisició, comprensió o expressió del llenguatge parlat o escrit. El problema pot implicar tots, un o algun dels components fonològic, morfològic, semàntic, sintàctic o pragmàtic del sistema lingüístic. Els individus amb trastorns del llenguatge solen tenir problemes de processament del llenguatge o d'abstracció de la informació significativa per a l'emmagatzematge i recuperació per la memòria a curt termini ".
Com pot apreciar per la definició el TEL no constitueix una categoria clínica com una categorització global (Aram, 1991), sinó que es tracta d'un conglomerat de subcategories o de subgrups amb possibles factors causals diferents. Això porta a preguntar-nos si el terme TEL engloba una sèrie de trastorns diferents. En l'actualitat el problema s'aborda des de la heterogeneïtat de la població TEL (Mendoza, 2001).
El trastorn específic del llenguatge és un trastorn que afecta una quantitat de nens que oscil entre 0.6% i el 7.4%, obeint aquestes diferències als criteris per classificar-los ia l'edat dels mateixos nens.
Un dels problemes amb els que ens trobem en referir a la població TEL consisteix a no saber quin tipus de nens, amb quins problemes i amb quins perfils lingüístics ens referim. Per ajudar-nos en aquesta tasca s'han proposat una sèrie de criteris d'identificació. D'una banda hi ha els criteris d'identificació per inclusió i exclusió que es refereixen als requisits mínims que un individu ha de tenir per ser inclòs dins de la població TEL, o per contra, els problemes i alteracions que s'han de presentar per identificar un individu com TEL. Segons el criteri d'inclusió formen part de la població TEL els nens amb un nivell cognitiu mínim, que superin un screening auditiu en freqüències conversacionals i no presentar ni lesió cerebral ni un quadre autista. En canvi si ens basem en el criteri d'exclusió no formaran part de TEL dels individus que presentin retard mental, deficiència auditiva, disturbis emocionals severs, anormalitats bucofonatorias, signes neurològics clars, o trastorns del llenguatge provocats per factors adversos tant socioculturals com ambientals. Però no es pot ser tan contundent, ja que s'ha comprovat la coexistència de TEL amb retard mental, amb hipoacúsia i amb altres trastorns.
Un altre criteri utilitzat és el de la discrepància on s'assumeix que els nens que presenten TEL han de tenir una diferència de 12 mesos entre edat mental o cronològica i llenguatge expressiu, 6 mesos de diferència entre edat mental o cronològica i llenguatge receptiu o 12 mesos de diferència entre edat mental o cronològica i edat lingüística composta (llenguatge expressiu i receptiu).
Es pot identificar TEL en base a la seva evolució el que suposa un gran obstacle ja que li donem el caràcter de durador i resistent.
L'últim criteri utilitzat d'identificació de TEL és el criteri per especificitat s'entén que els nens amb TEL no poden presentar altres patologies i s'assumeix la normalitat dels individus TEL en tots els aspectes excepte en el lingüístic. Aquest criteri és el que dóna lloc a una sèrie d'investigacions en què s'enquadra la memòria de treball focus d'interès d'aquest treball.
Les primeres investigacions sobre la presència de determinades deficiències cognitives en nens TEL derivar dels estudis piagetians sobre pensament lògic o operatori. En totes elles es van utilitzar una sèrie de tasques d'índole cognitiva no estandarditzades on els requisits verbals eren mínims. Els nens presentaven un retard significatiu en tasques operatòries, com ara resolució de problemes espacials, tasques numèriques, raonament lògic i raonament imaginatiu. En aquests primers passos en la recerca d'un dèficit cognitiu no es va poder establir un quadre de dèficit que expliquessin el trastorn del llenguatge en TEL.
La següent generació d'estudis cognitius en nens TEL és la que es defineix com a orientació de bottom-up en què s'assumeix que les funcions considerades superiors com, per exemple, el llenguatge es veuen afectades i depenen del funcionament d'altres funcions més bàsiques i psicològicament menys complexes com poden ser, la memòria, l'atenció ... S'ha investigat la relació entre processament perceptiu i TEL trobant-se un dificultat d'aquests nens per diferenciar sons de curta durada i seqüència ràpida. Els TEL també estan enlentecidos en tasques de denominació, evocació de paraules i en tasques no lingüístiques. (Mendoza, 2001)
S'han relacionat també els trastorns del llenguatge amb memòria. S'ha vist que els nens TEL presenten problemes a nivell de memòria de treball que és una part de la memòria a curt termini que està involucrada en el processament i emmagatzematge temporal de la informació. Baddeley i Hitch (1974) suggereixen que la memòria de treball juga un paper important en el suport un rang ampli d'activitats cognitives diàries entre les quals hi ha el llenguatge (Gathercole i Baddeley, 1993). La relació existent entre memòria de treball i llenguatge es veu confinada a l'assumpció de la necessitat de processar la informació lingüística entrant i emmagatzemar durant un espai de temps per poder enfrontar-se amb existeixo al'entrada lingüística i així arribar a una correcta comprensió. Una fallada en aquest sistema ja sigui d'emmagatzematge o processament de la informació lingüística en aquest cas portaria a problemes en comprensió.
En un intent d'aclareixen en quina mesura es veu afectada la memòria de treball en nens TEL, s'han fet estudis per determinar l'habilitat d'aquests nens en enfrontar-les tasques que requereixen processament i emmagatzematge de la informació lingüística. A continuació s'exposen una sèrie d'estudis que intenten aclarir la situació de la MT en aquests nens.
La definició més característica sobre Trastorn Específic del Llenguatge procedeix de la ASHA (American Speech-Language-hearing Association, 1980): "Un trastorn de llenguatge és l'anormal adquisició, comprensió o expressió del llenguatge parlat o escrit. El problema pot implicar tots, un o algun dels components fonològic, morfològic, semàntic, sintàctic o pragmàtic del sistema lingüístic. Els individus amb trastorns del llenguatge solen tenir problemes de processament del llenguatge o d'abstracció de la informació significativa per a l'emmagatzematge i recuperació per la memòria a curt termini ".
Com pot apreciar per la definició el TEL no constitueix una categoria clínica com una categorització global (Aram, 1991), sinó que es tracta d'un conglomerat de subcategories o de subgrups amb possibles factors causals diferents. Això porta a preguntar-nos si el terme TEL engloba una sèrie de trastorns diferents. En l'actualitat el problema s'aborda des de la heterogeneïtat de la població TEL (Mendoza, 2001).
El trastorn específic del llenguatge és un trastorn que afecta una quantitat de nens que oscil entre 0.6% i el 7.4%, obeint aquestes diferències als criteris per classificar-los ia l'edat dels mateixos nens.
Un dels problemes amb els que ens trobem en referir a la població TEL consisteix a no saber quin tipus de nens, amb quins problemes i amb quins perfils lingüístics ens referim. Per ajudar-nos en aquesta tasca s'han proposat una sèrie de criteris d'identificació. D'una banda hi ha els criteris d'identificació per inclusió i exclusió que es refereixen als requisits mínims que un individu ha de tenir per ser inclòs dins de la població TEL, o per contra, els problemes i alteracions que s'han de presentar per identificar un individu com TEL. Segons el criteri d'inclusió formen part de la població TEL els nens amb un nivell cognitiu mínim, que superin un screening auditiu en freqüències conversacionals i no presentar ni lesió cerebral ni un quadre autista. En canvi si ens basem en el criteri d'exclusió no formaran part de TEL dels individus que presentin retard mental, deficiència auditiva, disturbis emocionals severs, anormalitats bucofonatorias, signes neurològics clars, o trastorns del llenguatge provocats per factors adversos tant socioculturals com ambientals. Però no es pot ser tan contundent, ja que s'ha comprovat la coexistència de TEL amb retard mental, amb hipoacúsia i amb altres trastorns.
Un altre criteri utilitzat és el de la discrepància on s'assumeix que els nens que presenten TEL han de tenir una diferència de 12 mesos entre edat mental o cronològica i llenguatge expressiu, 6 mesos de diferència entre edat mental o cronològica i llenguatge receptiu o 12 mesos de diferència entre edat mental o cronològica i edat lingüística composta (llenguatge expressiu i receptiu).
Es pot identificar TEL en base a la seva evolució el que suposa un gran obstacle ja que li donem el caràcter de durador i resistent.
L'últim criteri utilitzat d'identificació de TEL és el criteri per especificitat s'entén que els nens amb TEL no poden presentar altres patologies i s'assumeix la normalitat dels individus TEL en tots els aspectes excepte en el lingüístic. Aquest criteri és el que dóna lloc a una sèrie d'investigacions en què s'enquadra la memòria de treball focus d'interès d'aquest treball.
Les primeres investigacions sobre la presència de determinades deficiències cognitives en nens TEL derivar dels estudis piagetians sobre pensament lògic o operatori. En totes elles es van utilitzar una sèrie de tasques d'índole cognitiva no estandarditzades on els requisits verbals eren mínims. Els nens presentaven un retard significatiu en tasques operatòries, com ara resolució de problemes espacials, tasques numèriques, raonament lògic i raonament imaginatiu. En aquests primers passos en la recerca d'un dèficit cognitiu no es va poder establir un quadre de dèficit que expliquessin el trastorn del llenguatge en TEL.
La següent generació d'estudis cognitius en nens TEL és la que es defineix com a orientació de bottom-up en què s'assumeix que les funcions considerades superiors com, per exemple, el llenguatge es veuen afectades i depenen del funcionament d'altres funcions més bàsiques i psicològicament menys complexes com poden ser, la memòria, l'atenció ... S'ha investigat la relació entre processament perceptiu i TEL trobant-se un dificultat d'aquests nens per diferenciar sons de curta durada i seqüència ràpida. Els TEL també estan enlentecidos en tasques de denominació, evocació de paraules i en tasques no lingüístiques. (Mendoza, 2001)
S'han relacionat també els trastorns del llenguatge amb memòria. S'ha vist que els nens TEL presenten problemes a nivell de memòria de treball que és una part de la memòria a curt termini que està involucrada en el processament i emmagatzematge temporal de la informació. Baddeley i Hitch (1974) suggereixen que la memòria de treball juga un paper important en el suport un rang ampli d'activitats cognitives diàries entre les quals hi ha el llenguatge (Gathercole i Baddeley, 1993). La relació existent entre memòria de treball i llenguatge es veu confinada a l'assumpció de la necessitat de processar la informació lingüística entrant i emmagatzemar durant un espai de temps per poder enfrontar-se amb existeixo al'entrada lingüística i així arribar a una correcta comprensió. Una fallada en aquest sistema ja sigui d'emmagatzematge o processament de la informació lingüística en aquest cas portaria a problemes en comprensió.
En un intent d'aclareixen en quina mesura es veu afectada la memòria de treball en nens TEL, s'han fet estudis per determinar l'habilitat d'aquests nens en enfrontar-les tasques que requereixen processament i emmagatzematge de la informació lingüística. A continuació s'exposen una sèrie d'estudis que intenten aclarir la situació de la MT en aquests nens.
