divendres, 22 de febrer del 2013
dimecres, 30 de gener del 2013
Francesco Tonucci visita l'Escola dels Encants
http://newsletter.grao.com/boletines/1579201212090000CA.html
El psicopedagog, pensador i il·lustrador italià Fracesco Tonucci va regalar-nos el passat 23 d'octubre una interessant visita a l'Escola dels Encants. Després de recórrer els ambients de l'escola i de conversar amb infants, mestres i famílies, va participar en una activitat molt interessant amb els alumnes de Primària als que va sorprendre amb una il·liustració que va dedicar a l'Escola dels Encants. Posteriorment, va compartir les seves reflexions amb l'equip pedagògic del centre i va concedir una entrevista a la comissió de Comunicació que podeu veure de forma íntegra.
Tonucci, especialista en educació infantil, reivindica la necessitat d'escoltar més els infants i donar-los una mica més de llibertat, tant a l'escola com a casa. És autor de nombrosos llibres en què defensa que l'administració hauria de tenir més present l'opinió dels nens i nenes a l'hora de dissenyar unes ciutats més amables. Aquest és l'objectiu principal del seu projecte més conegut, "La ciutat dels nens", que va posar en marxa a la seva ciutat natal, Fano, i que ara ha extès per diferents llocs del món. A travès de les seves il·lustracions, que signa amb el pseudònim de "Frato", també denuncia els mètodes obsolets que utilizen la majoria d'escoles
dilluns, 7 de gener del 2013
El marc legal i educatiu dels Trastorns de l’Aprenentatge
Marc legislatiu
Font d'informació: http://dislexiamaresme.wordpress.com/ambit-escolar/marc-legislatiu/
El marc legal i educatiu dels Trastorns de l’Aprenentatge
Durant els últims anys, des del context legal i educatiu, la manera d’entendre les dificultats per aprendre ha experimentat diverses nomenclatures i diferents propostes per atendre-les.
La inclusió és un concepte teòric de la pedagogia que fa referència a la manera en què l’escola ha de donar resposta a la diversitat. És un terme que sorgeix durant els anys 90 i pretén substituir el d’integració, fins a aquest moment el dominant en la pràctica educativa.
El seu supòsit bàsic és que cal modificar el sistema escolar perquè respongui a les necessitats de tots els alumnes, en comptes que siguin els alumnes els qui hagin d’adaptar-se al sistema, integrant-se a ell. L’opció conscient i deliberada per l’heterogeneïtat a l’escola constitueix un dels pilars centrals de l’enfocament inclusiu.
Fem un anàlisi des de la LOGSE, 1990, fins a la LEC, 2009.
LOGSE (Llei Orgànica 1/1990, d’Ordenació General del Sistema Educatiu)
En aquesta llei no es reconeix la categoria diagnòstica de Dificultats Específiques d’Aprenentatge (Trastorns de l’Aprenentatge).
La LOGSE incorpora el concepte de necessitats educatives especials (NEE). Es tracta d’un terme que data dels anys 60, però que va ser popularitzat en els 80 per l’Informe Warnock, elaborat per la Secretaria d’Educació del Regne Unit el 1978. La novetat d’aquest concepte radica que pretén posar l’accent en els suports i ajudes que l’alumne necessita, més que en un caràcter diferenciat de l’Educació Especial. Es diu també que aquestes NEE poden ser temporals o permanents.
S’entén que:
“Un alumne té Necessitats Educatives Especials quan presenta dificultats majors que la resta de l’alumnat per a accedir als aprenentatges que es determinen en el currículum que li correspon per l’edat (bé per causes internes, per dificultats o carències de l’entorn sociofamiliar o per una història de l’aprenentatge desajustada) i necessita, per compensar les esmentades dificultats, adaptacions d’accés i/o adaptacions curriculars significatives en diverses àrees d’aquest currículum” (CNREE, 1992)1) CNREE. Alumnos con Necesidades Educativas Especiales y Adaptaciones curriculares. Madrid: MEC, 1992 (Centro de Recursos para la Educación Especial).
“Un alumne té Necessitats Educatives Especials quan presenta dificultats majors que la resta de l’alumnat per a accedir als aprenentatges que es determinen en el currículum que li correspon per l’edat (bé per causes internes, per dificultats o carències de l’entorn sociofamiliar o per una història de l’aprenentatge desajustada) i necessita, per compensar les esmentades dificultats, adaptacions d’accés i/o adaptacions curriculars significatives en diverses àrees d’aquest currículum” (CNREE, 1992)1) CNREE. Alumnos con Necesidades Educativas Especiales y Adaptaciones curriculares. Madrid: MEC, 1992 (Centro de Recursos para la Educación Especial).
Així, doncs, les NEE seria un tot que abastarien els Trastorns de l’Aprenentatge i els problemes de la conducta més a prop del pol de la transitorietat i en el pol oposat es situarien les dificultats permanents, que inclourien els trastorns generalitzats del desenvolupament, les dificultats físiques i sensorials i les dificultats cognitives.
A més a més, la llei especifica que l’atenció a l’alumnat es regirà pels principis de normalització i integració escolar, contemplant la necessitat de disposar de professors especialitzats i mitjans i materials didàctics adequats, així com remarca la necessitat que els centres educatius es plantegin la seva organització escolar i realitzin adaptacions i diversificacions curriculars per tal de facilitar la consecució dels objectius fixats .
LOCE (Llei Orgànica 10/2002 de Qualitat de l’Educació)
En aquesta llei, que únicament ha estat vigent durant quatre anys, es parla de Necessitats Educatives Específiques (NEE), terme diferent del proposat per la LOGSE que ens parlava de necessitats educatives especials.
El terme de NEE inclou: alumnes desavantatjats socialment, alumnes estrangers, alumnes superdotats intel•lectualment i alumnes amb NEE, reservant-se aquest últim terme per als alumnes amb discapacitats físiques, psíquiques, sensorials, o per manifestar greus trastorns de personalitat o de conducta.
Podem observar, en conseqüència, que en aquesta llei no es contemplen els alumnes amb Trastorns de l’Aprenentatge.
LOE (Llei Orgànica, 2/2006 d’Educació)
La llei parla de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i diu:
“Correspon a les administracions educatives assegurar els recursos necessaris perquè els i les alumnes que requereixen una atenció educativa diferent de l’ordinària perquè presenten necessitats especials, per dificultats específiques d’aprenentatge, per les seves altes capacitats intel•lectuals, perquè s’han incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions personals o d’història escolar, puguin assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tot l’alumnat.”
“Correspon a les administracions educatives assegurar els recursos necessaris perquè els i les alumnes que requereixen una atenció educativa diferent de l’ordinària perquè presenten necessitats especials, per dificultats específiques d’aprenentatge, per les seves altes capacitats intel•lectuals, perquè s’han incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions personals o d’història escolar, puguin assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tot l’alumnat.”
Així, doncs, és la primera llei que reconeix les dificultats específiques d’aprenentatge (Trastorns de l’Aprenentatge) com a objecte de detecció, identificació i intervenció immediata (article 71.3/Atenció a la diversitat).
D’altra banda es remarca que l’atenció integral a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu es regirà pels principis de normalització i inclusió.
LEC (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació de Catalunya)
La coneguda com la Llei catalana d’educació i també com la LEC és on, per primera vegada en un text legal del rang més elevat, es fa referència explícita als trastorns de l’aprenentatge i de la comunicació.
En els articles 81 i 82 contempla l’atenció a la diversitat dins les aules i es concreten criteris d’organització pedagògica dels centres per a l’atenció de 3 tipus d’alumnat:
1. Alumnes amb necessitats educatives específiques (article 81.3):
• Alumnes amb necessitats especials
-Alumnes afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials
-Alumnes que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta
-Alumnes que pateixen malalties degeneratives greus
• Alumnes amb necessitats educatives específiques
-Derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu
-Derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides
• Alumnes amb necessitats especials
-Alumnes afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials
-Alumnes que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta
-Alumnes que pateixen malalties degeneratives greus
• Alumnes amb necessitats educatives específiques
-Derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu
-Derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides
2. Alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar (article 82).
3. Alumnes amb altes capacitats (article 83).
La llei remarca que l’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva.
Així mateix, s’estableixen els següents criteris per atendre als alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació:
1- El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament.
2- L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació dels trastorns d’aprenentatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.
dijous, 3 de gener del 2013
Documentos TV. Palabras al viento
Documentos TV. Palabras al viento
RTVE.es / DOCUMENTOS TV 16.01.2011
"Palabras al viento" es un documental sobre la dislexia, un trastorno que afecta a más del 4% de la población española, causa de gran parte del fracaso escolar y de algunos problemas en el desarrollo laboral y personal.
En España, la dislexia todavía es una gran desconocida y está insuficientemente tratada en las aulas. Su atención desde el sistema de salud público es casi inexistente. Los padres de los niños que padecen dislexia tienen que recurrir, con sus propios medios, a los tratamientos privados para intentar que la vida escolar de sus hijos no se vuelva una pesadilla.
La lectura y la escritura son la herramienta básica en la enseñanza. Y los disléxicos, por una alteración neurológica, son incapaces de asociar correctamente el sonido con el grafismo de las letras y aprender al ritmo de sus compañeros.
Científicos, deportistas, artistas y genios creativos que han marcado nuestra historia fueron disléxicos que, evidentemente, superaron su incapacidad si es que no fueron brillantes gracias a ella. Albert Einstein, Thomas Edison, Picasso, Magic Johnson o John Lennon tuvieron que vivir con la dislexia.
La dislexia no se cura. Como explican distintos especialistas en Palabras al viento, se corrige o se reconduce mediante otro sistema pedagógico que utilice los puntos fuertes del disléxico, trabajando con todos los sentidos, explicándole las cosas en lugar de hacérselas leer y enseñándole técnicas adecuadas a sus capacidades para afrontar el texto escrito.
La Ley Orgánica de Educación reconoce que la dislexia requiere una atención educativa específica y abre las puertas a su tratamiento en las aulas. Pero la falta de información y de profesores especializados dificulta la detección del problema.
Palabras al viento hace un recorrido por distintas experiencias que conviven en España: desde la comunidad balear, donde se han conseguido grandes avances y un reconocimiento legislativo; pasando por el Colegio El Brot, en Barcelona, el único centro de España especializado en disléxicos; o la situación en Madrid, donde la escuela y el sistema sanitario se pasan mutuamente la responsabilidad.
Niños y niñas que sufren dislexia narran, con sus familias, las dificultades que encuentran para que su trastorno sea comprendido. También adultos que conviven con su dislexia, como el actor Gabino Diego o el escritor Boris Izaguirre, cuentan cómo han logrado sortear sus dificultades y tener un desarrollo profesional pleno en sus respectivas disciplinas.
En una sociedad como la nuestra, donde leer y escribir ya no sólo es un derecho sino un deber, la dislexia implica graves dificultades en el desarrollo a todos los niveles de quienes la padecen
http://www.rtve.es/television/20110116/documentos-tv-palabras-viento/366640.shtml
dilluns, 17 de desembre del 2012
dissabte, 15 de desembre del 2012
Les universitats blinden la selectivitat
Les universitats blinden la selectivitat
Els rectors de Catalunya mantindran una prova única que inclou el català
El govern i els rectors catalans en l'acte d'ahir al
palau de la Generalitat, a Barcelona Foto: ALBERT
SALAMÉ.
La prova mantindrà, doncs, l'esquema de l'actual selectivitat: es farà de manera simultània a totes les universitats i inclourà temes comuns i específics. D'aquesta manera, s'evitarà el “caos” que havia denunciat el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, si cada alumne hagués de fer diversos exàmens en universitats diferents i en unes dates que podrien ser coincidents.
Si la LOMCE s'aprova tal com està redactada actualment, la prova d'accés a la universitat tindrà un valor del 40% de la nota total i la qualificació del batxillerat, d'un 60%.
Els rectors van aprofitar l'acte solemne al Palau de la Generalitat per defensar la immersió lingüística en català.
dijous, 13 de desembre del 2012
CONCLUSIONS:
CONCLUSIONS:
El blog m’ha ajudat a estar connectada
amb les notícies d’educació, tot i que sempre ho estem, però amb molta més
atenció.
Realitzar les pràctiques m’ha ajudat a
veure realment quina és la tasca del psicopedagog a secundària. Sóc mestre
d’infantil i realment m’he adonat que és un altre món, la secundària no té res
a veure, estàs tractant amb alumnes que ja són grans, han de ser conscients de
quines són les seves limitacions o dificultats. A la secundària hi ha altres
problemes, es comencen a tractar el tema de les drogues, dels problemes amb
l’alimentació... Però també he de dir que aquells nens que es diagnostiquen a
secundària, gairebé en tots els casos a infantil ja es va fer un toc d’alerta,
de possibles problemes.
En aquesta etapa també hi han altres
recursos dels quals els alumnes se’n poden enriquir, és important que el psicopedagog
del centre n’estigui al cas per poder oferir als seus alumnes el màxim de
possibilitats.
Estic
molt contenta de les pràctiques realitzades, cada dia al centre és una font
d’enriquiment, aquest segon semestre ja portava la feina més pautada i tenia
els dies més marcats. He pogut desenvolupar les tasques que m'havia plantejat,
menys una d'elles, analitzar el diagnòstic diferencial.
El
psicopedagog que treballa en un centre escolar és un punt de recolzament tant
per els alumnes com per als mestres, és una figura molt propera a tothom. En el
cas dels alumnes sempre té la porta oberta per qualsevol problema que tinguin,
en algunes ocasions s’han tractat aspectes emocionals, que acaben influenciant
en els estudis de l’alumne.
Pel
que fa als docents es reuneixen amb el psicopedagog per intercanviar resultats
i compartir aspectes que els poden preocupar.
Aquest
segon semestre ja tenia per la mà, el tema del blog. He anat penjant totes les
notícies articles, activitats....relacionades amb la meva pràctica al centre, espero
que us hagi servit d'ajuda, també vull dir que perquè acabi les pràctiques no
vol dir que també s'acabi el blog.
HAVILECT
HAVILECT : HAbilidades VIsuales LECTura
- 2 años de trabajo de SURIAL
- Igenniería la SALLE barcelona
- Comercializado por BRUÑO
- Presentamos programa que quiere dar respuesta: metodología, expectativas y necesidades.
- Mejora de habilidades visuales
- ampliación del campo visual
- ejercició de memória a corto plazo
- desoralización del acto lector
Punto de partida: dos constataciones
- La mayoría de programas de aprendizaje y perfeccionamiento lector, a pesar de conocer algo tan obvio como la importancia que tienen los ojos en la lectura, no lo tienen en cuenta, ni en sus recursos didácticos, ni en su metodología.
- Para que un lector lea bien todas las formas de conocimiento escrito, independientemente del soporte, necesita dominar las habilidades visuales básicas.
Objetivo:
- Conseguir que los movimientos oculares de un lector se entrenen y automaticen.
- Solo así conseguiremos que las capacidades cognitivas empleadas en la lectura alcancen, con menor esfuerzo y mayor eficacia, el principal objectivo del acto lector: la comprensión del texto escrito.
dimarts, 11 de desembre del 2012
pràcticum2
Enfocament pràcticum 2.
Treballaré amb una nena X, nova a l'escola(centre concertat), prové d'un centre escolar públic.
Fa 1r Eso, és magrebina, i des de casa no rep recolzamen per fer les feines de l'escola.
Tot i això és una nena amb molt recursos i que sempre demana que se l'ajudi, és concient de les seves dificultats.
Presenta una dislèxia, un trastorn del llenguatge.
Té un CAD (Certificat d'atenció al discapacitat) d'un 37%
a l'escola té un pla Individualitzat.
Rep ajuda d'una logopeda, una hora setmanal
2 hores setmanals realiza una reforç als salesians.
A l'escola rep un soport.
L'alumne m'ha demanat treballar l'àrea de socials està molt engoixada amb aquesta matèria, parlaré amb els professors de l'àrea i adaptarem temari i materials.
dilluns, 10 de desembre del 2012
UTAC
LA UNITAT DE TÈCNIQUES
AUGMENTATIVES DE COMUNICACIÓ I HABILITACIÓ (UTAC) s'adreça a les persones amb
discapacitat motriu que requereixen formes Augmentatives i Alternatives de
Comunicació i Tecnologies de Suport per a l'accés a l'ordinador, el joc adaptat,
el control de l’entorn i la mobilitat assistida.
Els usuaris de la UTAC són els infants, joves, adults i ancians amb paràlisi cerebral, traumatismes causats per accidents, malalties neurològiques o musculars progressives, afàsia, hospitalització o altres condicions que dificulten o impedeixen el llenguatge oral, l'escriptura manual, la mobilitat o el control de l’entorn.
Els sistemes augmentatius de comunicació són formes d'expressió alternatives a la parla per a persones que no l'han adquirida o que l'han perduda per causes diverses. Inclouen recursos tecnològics, com els comunicadors electrònics amb veu i els ordinadors personals, adaptats per tal que puguin utilitzar-los fins i tot persones sense ús funcional de les mans. També inclouen altres formes de comunicació basades en els gestos i els signes manuals o en productes de suport de baixa tecnologia com els plafons de comunicació.
Els sistemes d'accés a l'ordinador inclouen tota mena de perifèrics, programes especials i sistemes de simulació de teclat i de ratolí per a l'accés alternatiu al programari estàndard. Permeten l'ús de l'ordinador a persones amb discapacitat motriu, fins i tot en casos d'extrema gravetat, amb l’objectiu que puguin realitzar funcions com l'escriptura, el dibuix, el joc, la formació o el treball. També fan possible l'accés a les xarxes d'informació per a la consulta i la comunicació a distància.
El joc adaptat i els sistemes de control de l’entorn permeten a la persona amb mobilitat i manipulació reduïda la participació en activitats lúdiques i domèstiques, com ara l’activació de joguines, el control d’alarmes i elements de la llar com el llit, finestres i portes, la gestió del televisor i altres electrodomèstics, etc.
La mobilitat assistida consisteix en l’ús de diversos ajuts per el desplaçament, incloent el comandament de cadires de rodes amb joysticks adaptats a la mà, el peu o el mentó, o amb sistemes d’un o diversos commutadors.
Les funcions
de la UTAC
són l'avaluació, la intervenció i el seguiment dels usuaris, per donar suport
al seu desenvolupament, participació i inclusió social; l’assessorament i la
cooperació amb els familiars, els professionals i les institucions; la
divulgació, la formació i la recerca.
L'avaluació, la intervenció i el seguiment tenen per objecte orientar i millorar les competències dels usuaris, els familiars i els professionals sobre els sistemes de signes i les tecnologies de suport més adequades, i sobre els procediments d'intervenció i d'interacció social necessaris en l’entorn familiar, hospitalari, residencial, escolar, laboral i comunitari. Aquestes activitats es concreten en una primera visita; diverses sessions d'avaluació; l'assessorament i un procés d'intervenció i seguiment orientat a garantir la bona marxa del procés i fer front a les noves necessitats dels usuaris.
La cooperació
amb els familiars, els professionals, i les institucions es proposa de millorar la
seva competència com a interlocutors dels usuaris de comunicació augmentativa,
i les seves habilitats per interactuar, ensenyar i crear entorns facilitadors
del desenvolupament i la qualitat de vida. Es concreta en la participació dels
familiars i els professionals en les sessions d'avaluació, intervenció i seguiment
dels usuaris., en sessions de seminari i tallers i en consultes obertes.
La UTAC
col·labora amb entitats com els Centres d'Atenció a Disminuïts (CAD), els Centres
de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca (CDIAP), els Equips
d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) i altres Serveis Educatius, els centres de
formació (Escoles, Instituts, Escoles d'Adults, Universitats), els Hospitals,
els Centres de Rehabilitació, els Tallers i Centres de Teràpia Ocupacional, els
Centres de Dia i les Residències, etc., per tal de donar-los suport en les
seves activitats d'atenció i habilitació dels usuaris amb discapacitat motriu.
La divulgació, la formació i la recerca son activitats que la UTAC desenvolupa, en col·laboració amb altres universitats i entitats nacionals i internacionals, per tal de proporcionar eines als professionals, als familiars i als propis usuaris, i de contribuir a la sensibilització de la societat. En destaca l'elaboració de textos i vídeos, l'organització de cursos i conferències, la participació en congressos, la recerca aplicada i el desenvolupament de programari i productes de suport.
La divulgació, la formació i la recerca son activitats que la UTAC desenvolupa, en col·laboració amb altres universitats i entitats nacionals i internacionals, per tal de proporcionar eines als professionals, als familiars i als propis usuaris, i de contribuir a la sensibilització de la societat. En destaca l'elaboració de textos i vídeos, l'organització de cursos i conferències, la participació en congressos, la recerca aplicada i el desenvolupament de programari i productes de suport.
L'objectiu
final de la UTAC és millorar la qualitat de l'atenció que reben les persones
amb greus discapacitats de manipulació, mobilitat, comunicació i/o llenguatge i, sobre tot, afavorir el seu benestar i el d'aquells que els envolten.
amb greus discapacitats de manipulació, mobilitat, comunicació i/o llenguatge i, sobre tot, afavorir el seu benestar i el d'aquells que els envolten.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)