QUAN ELS ALUMNES VEUEN AMOR DE PARE EN EL MESTRE I DILIGÈNCIA EN EL SEU APROFITAMENT, VÉNEN DE GUST A L'ESCOLA.
JOSEP DE CALASSANÇ, 1633

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DISLÈXIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DISLÈXIA. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de maig del 2013

DISLÈXIA


¿Mamá que es la dislexia?

¿Que es la dislexia? Esta pregunta tarde o temprano la tenemos que contestar a nuestros hijos. Personalmente no me acuerdo cuando me la preguntaron por primera vez, lo que si que se es que tras todos estos años, es una pregunta que de vez en cuando me la vuelven a hacer. Es unconceptnada fácil de comprender, ni de explicar a los niños. 

Seguro que al igual que todos vosotros habréis navegado horas buscando definiciones sobre la dislexia. Hay muchos expertos que tienen infinidad de teorías. Al final nadie concreta de manera definitiva que es la dislexia. Es un concepto tan amplio, que se manifiesta de tantas formas que es difícil de acotar o delimitar. Lo que si tenemos que tener claro que no es una enfermedad, no es una malformación, simplemente  es una dificultad en el aprendizaje. Pero el porque de ello es muy difícil de saber. Mi interpretación más simplificada para contarle a mis hijos es que las dos partes del cerebro están conectadas como los ordenadores. La mayoría de la gente las tiene conectadas de una forma similar, luego están los que tienen las conexiones distintas como ellos. Tienen un programa en su ordenador, que es su cabeza,distinto al del resto, pero no por ello peor, solo distinto. Es como Windows o Apple, los dos son buenísimos y funcionan igual, pero son distintos.

La siguiente pregunta es ¿por que yo soy así? En mi caso personal es muy fácil, eres igual que tu padre, fíjate que suerte tienes. Luego tiro de la lista de los personajes famosos que son disléxicos, para que les crezca su ego y se crean genuinos. Empiezan las mil preguntas sobre quien es y quien no es disléxico. Lo que más les gusta es saber queDisney y Einstein lo eran. A veces el cuestionario se acaba aquí, se quedan pensativos y vuelven a su vida cotidiana. 

Estas dos preguntas las preguntan varias veces a lo largo de su infancia, luego van más allá, ¿cuando me curo? Les explico que curarse nunca, pues no están enfermos de nada. Enfermos son los que tienen enfermedades, y se curan los enfermos. Los sanos no se pueden curar pues no tienen nada. Ser disléxico es para siempre. Simplemente necesitan unos años de ayuda para solucionar los problemas que puedan tener. Les pongo ejemplos de problemas que recientemente les han ido ocurriendo y como con la terapia se han ido solucionando. Según van creciendo y las dificultades persisten, sobre todo la dichosa ortografía, y te vuelven con la pregunta ¿ hasta cuando voy a seguir así? ¿cuanto dura esto? Yo simplemente sonrío y le quito importancia. Digo que es como el que tiene pecas, son para siempre. Hay veces que dramatizan, se desesperan, juegan a ser mártires y a dar pena. En estas situaciones me vuelvo a reír, a quitarle importancia y a decir que pena los niños enfermos con cáncer. Me pongo a describirles sus tratamientos, su dolor y sufrimiento. Se que me voy al extremo opuesto, pero es la forma que he encontrado para que ellos hagan una comparación clara y vean que no les pasa nada grave.

A la vez que van asimilando su dislexia, van interiorizando el concepto, intento con todo mi empeño convencerles que no es nada de lo que hay que avergonzarse. Que hay que decirlo para que nos ayuden. Que no pasa nada. Siempre hay el niño del colegio que se ríe, que se burla o el profesor o adulto que hace un comentario poco afortunado sobre ello. Esos días al salir del colegio, tal y como se meten en el coche se ponen a llorar, o están de malhumor o enfadados. Yo les insisto que son unos ignorantes, que para reírnos nosotros de ellos por lo brutísimos que son. Les cuento que yo de pequeña llevaba gafas en el colegio, y por supuesto más de un día se rieron de mi en el recreo. Les digo que les entiendo pero que se pasa, que no es para tanto, que hay que reírse y dejar de un lado a esos niños tontos. No merece la pena perder ni un minuto con ellos. Les digo que el colegio es grande y hay que buscar gente amable y buena, gente que merezca la pena. Si el comentario viene de un adulto, les digo que ellos son mucho más listos que ese adulto, que es un bebe, pues no sabe lo que es la dislexia.


Esta última parte es la más importante, es la que con más frecuencia me tengo que enfrentar. Por eso insisto en reírse normalizar la situación. Transmitirles mucho optimismo, mucha naturalidad y ese día darles más cariño. Lo necesitan, hay algunos días que aguantar las clases con tantas letras y conceptos, y  encima el recreo con niños impertinentes, resulta una verdadera tortura. El día puede llegar a ser interminable, por eso si a la salida tengo a mi madre, padre o alguien cercano que me de todo el cariño y me entienda, mucho mejor. Creo que es esencial que lospadres estén presentes en el día a día. Necesitan mucho de nosotros, la dislexia es un tema de ellos junto con nosotros, no se les puede dejarsolos.



dislèxia: signes d'alerta i treball a l'aula


SIGNES D’ALERTA DISLEXIA:
·         Problemes de concentració quan llegeix o escriu.
·         Errors en la memoria inmediata, no recordant  el que ha llegit per les seves dificultats amb la comprenssió de la lesctura, el llenguatje escrit o les destresses en matemáticas.
·         Interpreta malament la informació per la seva manca de comprensió de conceptes asbtractes i perquè llegeixen malament. 
·         Series dificultats en organitzar l’espai, els materials de treball i els seus pensaments a l’escriure o al parlar.
·         No planifica el seu temps, no té estrategies per acabar a temps les seves tasques i exàmens.
·         Treballa amb lentitud i no s’adapta a ambients nous.
·         Té dificultats en habilitats socials, li costa fer amics i amigues i comprendre les discussions.
·         Evita llegir, escriure o fer càlcul matemàtic, tendint a bloquejar-se emocionalment.
·         En molts casos, apareix depressió i/o crisis d’ansietat.

RECOMANACIONS PER TREBALLAR:
PAUTES GENERALES A L’AULA:
·         Acceptar les seves dificultats, identificar els seus esforços i oferir-li confiança.
·         Acceptar que la dislèxia és un trastorn biològic i el problema no ve condicionat per una manca de motivació ni ganduleria ni tampoc un nivell baix d’intel·ligència.
·         Fer-lo seure a les primeres files per poder-lo ajudar millor.
·         Gestionar les dinàmiques d’aula de manera molt estructurada, deixant clar els objectius que es pretenen assolir en la sessió, els continguts que es treballaran i les activitats d’aprenentatge que caldrà realitzar, així com fer una síntesi dels continguts més importants.
·         A les classes més actives (aula-matèria, treball cooperatiu, aprenentatge basat en problemes, ...) atansar-s’hi per fer un seguiment més continuat.
·         Reforçar positivament els esforços, els avenços, les conductes adequades, la finalització de tasques, els èxits acadèmics i els seus punts forts.
·         Usar la qualificació d’actitud, normes i valors per reconèixer-li l’esforç, l’actitud adequada,  ...
·         Apropar-nos a ell amb ganes d’ajudar-lo, veure’l com un alumne que té un problema i no com un alumne problemàtic.
·         Permetre l’ús de l’ordinador i l’ús de correctors ortogràfics, sempre que sigui possible.
·         Intentar reduir les conseqüències psicològiques del trastorn (evitar l’ansietat i la depressió, potenciar l’acceptació amb els seus punts forts i els febles, i fomentar la metacognició i l’autoregulació).
·         Potenciar els punts forts i les habilitats més desenvolupades de l’alumne.
·         Usar referències visuals.
·         Facilitar informació verbal i escrita ben estructurada.
·         Donar més temps per fer la lectura de textos o enunciats.
·         Facilitar-li part del material escrit fotocopiat.
·         Donar més temps per prendre apunts.
·         Facilitar-li exercicis i solucionari per practicar a casa.
·         Practicar l’ús d’esquemes i resums dels continguts de caràcter conceptual per preparar els exàmens.
·         Donar pistes per l’ús de mnemotècnies.
·         Facilitar exemples model de correcció (per exemple la resposta a un examen que seria correcta). També és útil treballar, prèviament a la prova, amb mostres de format d’examen.
·         Prioritzar la qualitat de les tasques més que la quantitat.
·         Valorar la possibilitat de deixar-los usar recursos com la calculadora, diccionari, taules de multiplicar escrites, ...
·         Evitar fer-los llegir en veu alta si hi ha angoixa.
·         Augmentar la mida de la lletra dels textos escrits.
·         Valorar la conveniència d’utilitzar paper pautat.
·         Subratllar/emfatitzar les paraules clau en el material escrit.
·         Valorar el tipus de lletra amb el que l’alumne ha de treballar i ha de rebre el material escrit.
RECOMANACIONS PER ALS EXÀMENS:
Organització i format:
·         Respectar el temps que necessita per a respondre un examen. Donar-li més temps si el necessita.
·         Simplificar les possibilitats d’elecció en els exàmens de múltiple elecció.
·         Simplificar el redactat dels enunciats de les preguntes.
·         Utilitzar un tipus i mida de lletra que no requereixi un sobreesforç en la lectura.
·         Donar-li més temps per fer els exàmens.
·         Valorar la possibilitat de reduir alguna pregunta de l’examen.
·         Planificar el calendari d’exàmens i evitar l’examen sorpresa.
·         Reduir el nombre de preguntes per full.
·         Destacar les paraules clau a l’enunciat.
·         Evitar la multitud de formats de pregunta en un mateix examen: de desenvolupament, Verdader/Fals, frases per completar, definicions, relació de conceptes, problemes, operacions, ...
·         Si per arribar a una conclusió cal haver fet un procediment prèviament i haver memoritzat una informació, indicar les fases del procés.
·         Prioritzar les activitats que permeten observar l’adquisició de coneixements  bàsics. Paulatinament se li podran començar a exigir coneixements secundaris.
·         Escurçar enunciats llargs i textos extensos i complexos.
·         Evitar preguntes rebuscades. Formular les preguntes amb claredat, de manera precisa.
Seguiment durant l’examen:
·         Verificar que l’alumne entén les preguntes.
·         Supervisar que ho han respost tot abans de que lliurin l’examen.
·         Recordar-li que l’ha de revisar abans de lliurar-lo.
·         Valorar la possibilitat de deixar-lo fer l’examen oral.
 Avaluació:
·         No penalitzar els errors ortogràfics, sintàctics i gramaticals amb els mateixos criteris que la resta d’alumnes.
·         Prioritzar, durant la correcció, el contingut versus la forma.
·         Incloure avaluacions orals.
TREBALLS:
·         Pautar el continguts que cal desenvolupar.
·         Valorar els treballs pel seu contingut i no pas pels errors d’escriptura.
·         Considerar la possibilitat de deixar-li més temps en el termini de lliurament  d’un treball o bé, adaptar-li la quantitat de treball.
Evitar desvaloritzar el treball fet amb ajuda a casa.

dijous, 18 d’abril del 2013

TRASTORNS D'APRENENTATGE


Escola Pia Sant Anna, Mataró
Sandra Mañé


ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES A TENIR EN COMPTE PER ALUMNES AMB TRASTORN D’APRENENTATGE:

Lectura:

Donar-li més temps per fer la lectura de textos, enunciats, llibres, ...
Valorar quines lectures obligatòries trimestrals hi ha.
Activar els coneixements previs a la lectura
Utilitzar la conversa sobre la lectura
Evitar fer-los llegir en veu alta si hi ha angoixa.

Estudi:

Facilitar-li esquemes, resums, mapes conceptuals dels continguts que ha d’estudiar
Donar pistes per l’ús de mnemotècnies.
Facilitar exemples model de correcció (per exemple la resposta a un examen que seria correcta). També és útil treballar, prèviament a la prova, amb mostres de format d’examen.
Facilitar plantilles amb connectors, adverbis, adjectius, ... que poden facilitar estructurar els textos escrits.

Producció escrita:
Tenir en compte que la còpia sistemàtica d’errors d’ortografia no facilita l’adquisició de la norma ortogràfica
Entendre que presentin interferències entre les dues llengües (catalana/castellana)
Prioritzar la qualitat de les tasques més que la quantitat.
Valorar la possibilitat d’usar l’ordinador per a la realització d’activitats d’aprenentatge i exàmens.


Exàmens:

Prioritzar la qualitat de les tasques més que la quantitat.
Valorar la possibilitat d’usar l’ordinador per a la realització d’activitats d’aprenentatge i exàmens.
Valorar la possibilitat de avaluacions orals o formats més visuals.
Organització i format exàmens: síntesi o subratllat/negreta de paraules clau, ...
Evitar textos excessivament llargs en les proves si la resolució de l’exercici no ho requereix.
Un cop començat l’examen demanar si necessita que li llegim oralment les preguntes o verificar que les ha entès.
Evitar preguntes obertes on cal organitzar les idees i expressar-les ordenadament per escrit.
Corregir únicament les faltes d’ortografia que s’estiguin treballant o s’hagin treballat a classe o les prèviament pactades amb l’alumne.
Valorar la possibilitat de permetre que en un examen de comprensió lectora tingui a mà el llibre o el material que l’alumne hagi elaborat (ESO).

dijous, 14 de març del 2013

PAUTES I ESTRATÈGIES


PAUTES I ESTRATÈGIES PER FACILITAR L'ACCÉS A LA PRELECTURA I PREESCRITURA EN ALUMNES QUE PRESENTEN DIFICULTATS D'APRENENTATGE:
Pautes específiques:
1. Utilitzar un sistema fonològic per a l'aprenentatge de la lectura i
l'escriptura.
2. Treballar la consciència fonològica durant tota l'etapa d'infantil.
3. Utilitzar una imatge que representi el so de cada grafia.
4. Utilitzar una imatge que representi la forma de cada grafia.
5. Utilitzar objectes de referència que pugui veure, tocar i escoltar.
6. Treballar amb estímuls de colors (per exemple: classificar vocals i
consonants per colors).
7. Treballar amb plastilina les lletres (amb xurros de plastilina, donar
forma a les lletres i després fer-los passar la mà per sobre de la lletra,
emetent el so simultàniament). Dislèxia
Educació infantil
8. Pintar amb el dit les lletres a l'esquena, a la mà, a l'aire i a l’arena i jugar
a endevinar-les.
9. Treballar l'abecedari amb diferents textures.
10. Treballar per projectes.
11. Confeccionar diccionaris personalitzats amb fotos d'objectes quotidians
del nen.
12. Reforçar la motricitat fina.
13. Reforçar la motricitat gruixuda.
14. Utilitzar per a l'aprenentatge, rimes, cintes i suports audiovisuals.
15. Llegir al nen, a casa diàriament.

Pautes generales a l’aula:
1. Treballar amb plastilina i/o amb arena, les formes geomètriques, els
nombres etc.
2. Utilitzar consignes lingüístiques positives i que impliquin una acció
lúdica (en lloc de “ anem a treballar...” “anem a divertir-nos...”).
3. Cercar reforços visuals i/o auditius per treballar el vocabulari, els colors,
els dies de la setmana... (programes informàtics, CD...).
4. Familiaritzar-se amb l'ordinador, ja que serà una eina fonamental en el
seu procés d'aprenentatge.
5. Treballar els dies de la setmana, confeccionant un calendari visual amb
dibuixos o fotos significatius de cada dia.
6. Tenir l'aula o l'habitació decorada amb molts reforços visuals (per
exemple, si estem treballant la lletra “B”, tindrem fotos o retallades de
revista d'objectes que comencin per la mateixa lletra).
7. Segons l'edat, podem començar a utilitzar la gravadora com a eina
compensatòria (enregistrar cançons, vocabulari, colors...).
8. Tenir a l'aula joguines multisensorials.
9. Reforçar les àrees en les quals ells se sentin còmodes i potenciar-les al
màxim.
10. No hem de forçar-los a llegir, ja que només aconseguirem l'efecte
contrari. Els adults han de llegir al nen diàriament.
11. Utilitzar mapes mentals, esquemes visuals, mapes conceptuals i murals
interactius i/o manipulatius com a mètode d'estimulació. Dislèxia
Educació infantil
12. A l'aula i a casa, reforçar la taula de treball, amb targetes visuals que
puguin ajudar a treballar o a recordar un concepte així com els hàbits
(per exemple, un dibuix amb una mà aixecada per demanar el torn...).
13. No donar al nen més d'una instrucció a causa de la dificultat de
memòria.
14. Buscar un esport o una activitat extraescolar en la qual ells destaquin o
no tinguin moltes dificultats.

dilluns, 7 de gener del 2013

El marc legal i educatiu dels Trastorns de l’Aprenentatge

Marc legislatiu

Font d'informació: http://dislexiamaresme.wordpress.com/ambit-escolar/marc-legislatiu/
El marc legal i educatiu dels Trastorns de l’Aprenentatge
Durant els últims anys, des del context legal i educatiu, la manera d’entendre les dificultats per aprendre ha experimentat diverses nomenclatures i diferents propostes per atendre-les.
La inclusió és un concepte teòric de la pedagogia que fa referència a la manera en què l’escola ha de donar resposta a la diversitat. És un terme que sorgeix durant els anys 90 i pretén substituir el d’integració, fins a aquest moment el dominant en la pràctica educativa.
El seu supòsit bàsic és que cal modificar el sistema escolar perquè respongui a les necessitats de tots els alumnes, en comptes que siguin els alumnes els qui hagin d’adaptar-se al sistema, integrant-se a ell. L’opció conscient i deliberada per l’heterogeneïtat a l’escola constitueix un dels pilars centrals de l’enfocament inclusiu.
Fem un anàlisi des de la LOGSE, 1990, fins a la LEC, 2009.
LOGSE (Llei Orgànica 1/1990, d’Ordenació General del Sistema Educatiu)
En aquesta llei no es reconeix la categoria diagnòstica de Dificultats Específiques d’Aprenentatge (Trastorns de l’Aprenentatge).
La LOGSE incorpora el concepte de necessitats educatives especials (NEE). Es tracta d’un terme que data dels anys 60, però que va ser popularitzat en els 80 per l’Informe Warnock, elaborat per la Secretaria d’Educació del Regne Unit el 1978. La novetat d’aquest concepte radica que pretén posar l’accent en els suports i ajudes que l’alumne necessita, més que en un caràcter diferenciat de l’Educació Especial. Es diu també que aquestes NEE poden ser temporals o permanents.
S’entén que:
“Un alumne té Necessitats Educatives Especials quan presenta dificultats majors que la resta de l’alumnat per a accedir als aprenentatges que es determinen en el currículum que li correspon per l’edat (bé per causes internes, per dificultats o carències de l’entorn sociofamiliar o per una història de l’aprenentatge desajustada) i necessita, per compensar les esmentades dificultats, adaptacions d’accés i/o adaptacions curriculars significatives en diverses àrees d’aquest currículum” (CNREE, 1992)1) CNREE. Alumnos con Necesidades Educativas Especiales y Adaptaciones curriculares. Madrid: MEC, 1992 (Centro de Recursos para la Educación Especial).
Així, doncs, les NEE seria un tot que abastarien els Trastorns de l’Aprenentatge i els problemes de la conducta més a prop del pol de la transitorietat i en el pol oposat es situarien les dificultats permanents, que inclourien els trastorns generalitzats del desenvolupament, les dificultats físiques i sensorials i les dificultats cognitives.
A més a més, la llei especifica que l’atenció a l’alumnat es regirà pels principis de normalització i integració escolar, contemplant la necessitat de disposar de professors especialitzats i mitjans i materials didàctics adequats, així com remarca la necessitat que els centres educatius es plantegin la seva organització escolar i realitzin adaptacions i diversificacions curriculars per tal de facilitar la consecució dels objectius fixats .
LOCE (Llei Orgànica 10/2002 de Qualitat de l’Educació)
En aquesta llei, que únicament ha estat vigent durant quatre anys, es parla de Necessitats Educatives Específiques (NEE), terme diferent del proposat per la LOGSE que ens parlava de necessitats educatives especials.
El terme de NEE inclou: alumnes desavantatjats socialment, alumnes estrangers, alumnes superdotats intel•lectualment i alumnes amb NEE, reservant-se aquest últim terme per als alumnes amb discapacitats físiques, psíquiques, sensorials, o per manifestar greus trastorns de personalitat o de conducta.
Podem observar, en conseqüència, que en aquesta llei no es contemplen els alumnes amb Trastorns de l’Aprenentatge.
LOE (Llei Orgànica, 2/2006 d’Educació)
La llei parla de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i diu:
“Correspon a les administracions educatives assegurar els recursos necessaris perquè els i les alumnes que requereixen una atenció educativa diferent de l’ordinària perquè presenten necessitats especials, per dificultats específiques d’aprenentatge, per les seves altes capacitats intel•lectuals, perquè s’han incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions personals o d’història escolar, puguin assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tot l’alumnat.”
Així, doncs, és la primera llei que reconeix les dificultats específiques d’aprenentatge (Trastorns de l’Aprenentatge) com a objecte de detecció, identificació i intervenció immediata (article 71.3/Atenció a la diversitat).
D’altra banda es remarca que l’atenció integral a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu es regirà pels principis de normalització i inclusió.
LEC (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació de Catalunya)
La coneguda com la Llei catalana d’educació i també com la LEC és on, per primera vegada en un text legal del rang més elevat, es fa referència explícita als trastorns de l’aprenentatge i de la comunicació.
En els articles 81 i 82 contempla l’atenció a la diversitat dins les aules i es concreten criteris d’organització pedagògica dels centres per a l’atenció de 3 tipus d’alumnat:
1. Alumnes amb necessitats educatives específiques (article 81.3):
• Alumnes amb necessitats especials
-Alumnes afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials
-Alumnes que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta
-Alumnes que pateixen malalties degeneratives greus
• Alumnes amb necessitats educatives específiques
-Derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu
-Derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides
2. Alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar (article 82).
3. Alumnes amb altes capacitats (article 83).
La llei remarca que l’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva.
Així mateix, s’estableixen els següents criteris per atendre als alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació:
1- El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament.
2- L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació dels trastorns d’aprenentatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.
 

dijous, 3 de gener del 2013

Documentos TV. Palabras al viento

Documentos TV. Palabras al viento
 
RTVE.es / DOCUMENTOS TV 16.01.2011
"Palabras al viento" es un documental sobre la dislexia, un trastorno que afecta a más del 4% de la población española, causa de gran parte del fracaso escolar y de algunos problemas en el desarrollo laboral y personal.
En España, la dislexia todavía es una gran desconocida y está insuficientemente tratada en las aulas. Su atención desde el sistema de salud público es casi inexistente. Los padres de los niños que padecen dislexia tienen que recurrir, con sus propios medios, a los tratamientos privados para intentar que la vida escolar de sus hijos no se vuelva una pesadilla.
La lectura y la escritura son la herramienta básica en la enseñanza. Y los disléxicos, por una alteración neurológica, son incapaces de asociar correctamente el sonido con el grafismo de las letras y aprender al ritmo de sus compañeros.
Científicos, deportistas, artistas y genios creativos que han marcado nuestra historia fueron disléxicos que, evidentemente, superaron su incapacidad si es que no fueron brillantes gracias a ella. Albert Einstein, Thomas Edison, Picasso, Magic Johnson o John Lennon tuvieron que vivir con la dislexia.
La dislexia no se cura. Como explican distintos especialistas en Palabras al viento, se corrige o se reconduce mediante otro sistema pedagógico que utilice los puntos fuertes del disléxico, trabajando con todos los sentidos, explicándole las cosas en lugar de hacérselas leer y enseñándole técnicas adecuadas a sus capacidades para afrontar el texto escrito.
La Ley Orgánica de Educación reconoce que la dislexia requiere una atención educativa específica y abre las puertas a su tratamiento en las aulas. Pero la falta de información y de profesores especializados dificulta la detección del problema.
Palabras al viento hace un recorrido por distintas experiencias que conviven en España: desde la comunidad balear, donde se han conseguido grandes avances y un reconocimiento legislativo; pasando por el Colegio El Brot, en Barcelona, el único centro de España especializado en disléxicos; o la situación en Madrid, donde la escuela y el sistema sanitario se pasan mutuamente la responsabilidad.
Niños y niñas que sufren dislexia narran, con sus familias, las dificultades que encuentran para que su trastorno sea comprendido. También adultos que conviven con su dislexia, como el actor Gabino Diego o el escritor Boris Izaguirre, cuentan cómo han logrado sortear sus dificultades y tener un desarrollo profesional pleno en sus respectivas disciplinas.
En una sociedad como la nuestra, donde leer y escribir ya no sólo es un derecho sino un deber, la dislexia implica graves dificultades en el desarrollo a todos los niveles de quienes la padecen

http://www.rtve.es/television/20110116/documentos-tv-palabras-viento/366640.shtml

dilluns, 5 de novembre del 2012

DISLÈXIA

Aquí trobareu un recull de pautes a tenir en compte i per dur a terme amb nens/es dislèxics:


- Feu saber al nen que us interesseu per ell i que el voleu ajudar. Ell se sent insegur i preocupat per les reaccions del professor.


- Doneu-li atenció individualitzada sempre que us sigui possible. Feu-li saber que pot preguntar sobre el que no entén.


- Assegureu-vos que entén les tasques. Dividiu els temes en parts i comproveu, pas a pas que les ha compres. Recordeu que pot comprendre molt bé les instruccions verbals.


- Doneu-li temps: per organitzar els seus pensaments i per acabar la feina. En especial per a copiar de la pissarra i prendre apunts.


- Repetiu més d’una vegada les informacions noves ja que té un problema de distracció, de memòria a curt termini i de vegades escassa capacitat d’atenció.

- Necessitarà ajuda per relacionar els conceptes nous amb l’experiència prèvia.

- Establiu criteris per la seva feina en termes concrets que ell pugui entendre, tenint clar que fer la feina sense errors pot quedar fora de les seves possibilitats. Avalueu els seus progressos en comparació amb ell mateix, amb el seu nivell inicial, no amb el nivell dels altres en les àrees deficitàries.

- Algú els pot ajudar llegint el material d’estudi i en especial els exàmens. Si llegeix per obtenir informació o per practicar, ho ha de fer amb llibres que estiguin al nivell de la seva aptitud lectora de cada moment.


- És fonamental fer observacions positives sobre la seva feina, sense deixar de fer-li veure el que ha de millorar i està més al seu abast. S’ha d’elogiar i animar sempre que sigui possible.


- Evitar la correcció sistemàtica de tots els errors de la seva escriptura. Fer-li veure aquells en els que s’està treballant en cada moment.


- Si és possible, fer-li els exàmens orals, evitant les dificultats que li suposen la mala lectura, escriptura i capacitat organitzativa.


- Tenir en compte que necessitarà més temps per fer els deures de casa. Es cansa més que els altres nens. Procurar posar-li feines més lleugeres i breus per no augmentar la seva frustració i rebuig.

dimecres, 24 d’octubre del 2012

curs de dislèxia

I JORNADA DE DISLEXIAMARESME


Dissabte 27 d’octubre de 2012
TecnoCampus de Mataró
Avinguda Ernest Lluch, 32 (porta Laietana ) 08302 Mataró
Torre 2 (TCM2)  Centre de Congressos
programa I JORNADA DE DISLEXIAMARESME_
http://dislexiamaresme.wordpress.com/


Adjunto un curs molt interessant!!