ACTIVITATS PDI

RECURSOS FLASH pàgina web on un grup de mestres ha recollit activitats classificades per àrees i nivells. Hi ha enllaços directes a les pàgines originàries de les activitats i la majoria es poden desar a una unitat compartida del servidor per tal que es puguin activar des de qualsevol ordinador de l’escola connectat en xarxa. Està editada en castellà tot i que també hi ha activitats en català. Hi ha activitats de lectoescriptura molt interessants! PÀGINA PER GENERAR FÀCILMENT ACTIVITATS PER PDI. Algunes d’elles es poden imprimir! MOLT RECOMANABLE! Es pot treballar directament sobre una activitat o bé modificar-la segons les necessitats. Estan classificades per matèries (llengua, matemàtiques, medi…) i tant en podem trobar en català com en castellà. És interessant l’apartat FITXES PER A PDI amb activitats per utilitzar directament amb la pantalla digital. CÀLCUL MENTAL AMB SUMES I MULTIPLICACIONSDivertits jocs per treballar les SUMES (Fins el 10 o fins el 100) i les multiplicacions d’una xifra. Cal escollir l’animal que porta el resultat de les operacions que es presenten. Una forma molt divertida i original de treballar el càlcul mental! Accés als materials del CURS TELEMÀTIC: D206 "ús metodològic de les pissarres digitals Des d’aquí us podeu descarregar els diferents fitxers i materials del curs per tal d’imprimir-los i començar a praticar. PREESCRIPTURA:exercicis de preescriptura per utilitzar amb la pissarra digital amb l’alumnat d’Educació Infantil. Els alumnes poden resseguir el traç de les lletres, els números i paraules senzilles. Les paraules són en castellà. ELS INTRUMENTS DE L'ORQUESTRA DE BENJAMIN BRITTEN: amb una obra del compositor anglès Benjamin Britten, la “Guia d’orquestra per a gent jove”, s’estudia per separat les diferents famílies d’instruments que componen l’orquestra simfònica: els de corda, els de vent de fusta, els de vent de metall i els de percussió. Els alumnes poden treballar els diferents instruments i fer ús de la PDI i les noves tecnologies per donar a conèixer els seus treballs. Jocs per treballar les taules de multiplicar.És un bon recurs per treballar amb la PDI però també es pot utilitzar amb els ordinadors utilitzant el ratolí. És un recull de jocs de programari lliure que tenen com a objectiu memoritzar les taules de multiplicar; una manera molt divertida d’aprendre! Indicat per alumnes Cicle Inicial i Cicle Mitjà. Mesures de longitud.Per a Cicle Superior. Els alumnes aprendran a mesurar objectes, transformar i passar a diferents unitats de mesures de longitud… Pàgina ideal per començar a introduir el tema de les mesures de longitud amb els alumnes. Geografia.Localització geogràfica de diferents comarques, municipis, el relleu i els rius de diversos països i de tot el món. A través de mapes interactius. Permet configurar fins a 4 nivells de dificultat. ACTIVITATS PREPARADES PER PDI EN CATALÀ Pàgina on podem trobar un ventall molt ampli d’activitats classificades per diferents nivells i pensades per treballar directament amb la PDI. EL PORTAL DEL CANÓ DE PROJECCIÓ Diferents aplicacions pensades per a PDI distribuïdes i classificades per Infantil, Primària, Secundària i Educació Especial. ELS NOMBRES PERDUTS Aplicació en CATALÀ on cal descobrir els nombrs que han desaparegut a les sumes, les restes o bé les multiplicacions. Ideal per Cicle Inicial i Cicle Mitjà. Els nombres es veuen i es distingeixen molt bé. EL TRAÇ DE LES LLETRES Activitat per treballar el traç amb lletra lligada de totes les lletres de l’abecedari. INFORMACIÓ I RECURSOS SOBRE PDI Portal del Servei Educatiu Baix Llobregat-6 del Departament d’Educació. A la Mediateca hi trobareu recursos i informació molt útil per treballar amb les PDI a l’aula PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS AMB LA PDI I ACTIVITATS TIC Portal educatiu amb informacions i recursos per treballar amb la PDI des d’Educació Infantil fins a Secundària. Hi ha un accés a tot tipus d’activitats programades per nivells educatius i programacions d’activitats amb l’ordinador. POSA-HO BÉ: ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ LECTORA Activitats per treballar la comprensió lectora molt útil si es treballen amb le projector. Els alumnes han de llegir la frase que apareix a la pantalla i, clicant o prement amb el llapis sobre el dibuix cal que el canviïn en funció de la situació i els elements que s’hi descriuen.Molt útil per alumnes amb dificultats de comprensió lectora i alumnes de Cicle Inicial. DICTATS ON HI MANQUEN LLETRES Recurs per treballar el dictat amb gran o petit grup. Es poden treballar fins a vuit dictats ja preparats. Al principi de cadascun d’ells es pot triar la lletra o les dues lletres que es volen treballar i, un cop escollides, apareix el dictat les paraules no contenen les lletres que havíem escollit. Útil per treballar confusions de lletres b/d, p/q…

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

1. Descripció del tema del projecte

Conèixer i analitzar el camí que segueix un alumne que presenta dificultats, des del moment que es dóna l’alerta fins que es realitza el diagnòstic i es comença a treballar a l’aula. La finalitat d’aquest projecte és entendre tot el procés des de l’inici fins al final, amb l’objectiu de poder ajudar als alumnes.

Poder analitzar quins són els signes d’alerta, que ens han cridat l’atenció, perquè creiem que hi ha alguna dificultat. Analitzar les proves que realitzen al centre, i assessorar a la família correctament, per tal de dur a terme un bon diagnòstic. Utilitzar correctament el diagnòstic diferencial de l’alumne, per tant, si és necessari aplicar protocols, plans individualitzats, adaptacions de matèries...

2. Raons de la teva tria, interès i prospectiva

Al finalitzar el pràcticum I, vaig fer la proposta de treball i el meu objectiu es centrava en dos alumnes en concret, un asperger i una dislèxia, treballar amb ells, fer plans individualitzats, adaptacions... A mesura que he anat veient més cosetes m’ho he replantejat, crec que serà molt més enriquidor poder analitzar tot el procés, des de la detecció inicial fins al treball amb l’alumne un cop ja està diagnosticat. Per això em centraré només amb un alumne.

He decidit fer aquest canvi d’aire a la proposta pel fet de poder analitzar i conèixer amb profunditat tots els passos que segueix l’alumne, la família, els especialistes, professors, etc. Poder analitzar i valorar tots els resultats per tal d’enfocar el treball a l’aula.

El projecte té previsió de continuïtat en el futur immediat, volem saber quines dificultats té aquest alumne i poder ajudar-lo en tot allò que estigui al nostre abast.

El semestre anterior ja vaig realitzar les pràctiques en aquest centre.

3. Subjectes del projecte

Intervenció psicoeducativa en l’àmbit de l’educació bàsica de 12 a 16 anys en un centre educatiu escolar, Escola Pia Sant Anna Mataró.

Es tracta d’un alumne de primer d’ESO nou al centre, en Marc. Prové d’una altre escola del mateix barri i té un germà beso al centre. El seu tutor ha observat que en l’àrea de llengües té força dificultats per expressar-se i extreure les idees principals del text. Fa una derivació a l’equip psicopedagògic de l’etapa perquè observin si realment hi ha dificultats.

El projecte es desenvolupa dins del centre educatiu; detecció per part dels mestres, valoració del psicopedagog de l’etapa, treball amb l’equip de mestres de l’alumne i amb l’alumne en concret. El diagnòstic diferencial per part d’un especialista es desenvoluparà en un centre extern a l’escola, no hi ha cap tipus de vinculació amb el centre educatiu.

La pràctica educativa en la qual es desenvolupa el projecte: aula-equip de mestres i centre educatiu.

Algunes de les variables d’anàlisi són; Com es realitza la detecció inicial per part del tutor? Quin tipus de proves es decideixen passar des de l’escola? Com s’utilitza el diagnòstic diferencial que proporciona la família al centre educatiu? Com es treballa amb l’alumne que presenta trastorns de llenguatge?

DISLÈXIA

ESPAÑA EN DIRECTO: LA DISLEXIA EN LAS AULAS UNIVERSITARIAS. 08.12.2011.
http://www.rtve.es/radio/20111208/dislexia-aulas-universitarias/480739.shtml

PAUTES I ESTRATÈGIES

PAUTES I ESTRATÈGIES PER FACILITAR L'ACCÉS A LA PRELECTURA I PREESCRITURA EN ALUMNES QUE PRESENTEN DIFICULTATS D'APRENENTATGE:

Pautes específiques:

1. Utilitzar un sistema fonològic per a l'aprenentatge de la lectura i

l'escriptura.

2. Treballar la consciència fonològica durant tota l'etapa d'infantil.

3. Utilitzar una imatge que representi el so de cada grafia.

4. Utilitzar una imatge que representi la forma de cada grafia.

5. Utilitzar objectes de referència que pugui veure, tocar i escoltar.

6. Treballar amb estímuls de colors (per exemple: classificar vocals i

consonants per colors).

7. Treballar amb plastilina les lletres (amb xurros de plastilina, donar

forma a les lletres i després fer-los passar la mà per sobre de la lletra,

emetent el so simultàniament). Dislèxia

Educació infantil

8. Pintar amb el dit les lletres a l'esquena, a la mà, a l'aire i a l’arena i jugar

a endevinar-les.

9. Treballar l'abecedari amb diferents textures.

10. Treballar per projectes.

11. Confeccionar diccionaris personalitzats amb fotos d'objectes quotidians

del nen.

12. Reforçar la motricitat fina.

13. Reforçar la motricitat gruixuda.

14. Utilitzar per a l'aprenentatge, rimes, cintes i suports audiovisuals.

15. Llegir al nen, a casa diàriament.

Pautes generales a l’aula:

1. Treballar amb plastilina i/o amb arena, les formes geomètriques, els

nombres etc.

2. Utilitzar consignes lingüístiques positives i que impliquin una acció

lúdica (en lloc de “ anem a treballar...” “anem a divertir-nos...”).

3. Cercar reforços visuals i/o auditius per treballar el vocabulari, els colors,

els dies de la setmana... (programes informàtics, CD...).

4. Familiaritzar-se amb l'ordinador, ja que serà una eina fonamental en el

seu procés d'aprenentatge.

5. Treballar els dies de la setmana, confeccionant un calendari visual amb

dibuixos o fotos significatius de cada dia.

6. Tenir l'aula o l'habitació decorada amb molts reforços visuals (per

exemple, si estem treballant la lletra “B”, tindrem fotos o retallades de

revista d'objectes que comencin per la mateixa lletra).

7. Segons l'edat, podem començar a utilitzar la gravadora com a eina

compensatòria (enregistrar cançons, vocabulari, colors...).

8. Tenir a l'aula joguines multisensorials.

9. Reforçar les àrees en les quals ells se sentin còmodes i potenciar-les al

màxim.

10. No hem de forçar-los a llegir, ja que només aconseguirem l'efecte

contrari. Els adults han de llegir al nen diàriament.

11. Utilitzar mapes mentals, esquemes visuals, mapes conceptuals i murals

interactius i/o manipulatius com a mètode d'estimulació. Dislèxia

Educació infantil

12. A l'aula i a casa, reforçar la taula de treball, amb targetes visuals que

puguin ajudar a treballar o a recordar un concepte així com els hàbits

(per exemple, un dibuix amb una mà aixecada per demanar el torn...).

13. No donar al nen més d'una instrucció a causa de la dificultat de

memòria.

14. Buscar un esport o una activitat extraescolar en la qual ells destaquin o

no tinguin moltes dificultats.

REPENSAR LA EDUCACIÓN

LA VANGUARDIA, DOMINGO 10 MARZO 2013.
J. SUBIRATS, catedrático de Ciencias Política e investigacion IGOP-UAB

LA TELEVISIÓ I ELS INFANTS

Canviar, de vegades, és una medicina.

La vanguardia, divendres 22 de Febrer 2013. La contra

Francesco Tonucci visita l'Escola dels  Encants

from DIVERSA Audiovisual PLUS 2 months ago 

NOT YET RATED

http://newsletter.grao.com/boletines/1579201212090000CA.html

El psicopedagog, pensador i il·lustrador italià Fracesco Tonucci va regalar-nos el passat 23 d'octubre una interessant visita a l'Escola dels Encants. Després de recórrer els ambients de l'escola i de conversar amb infants, mestres i famílies, va participar en una activitat molt interessant amb els alumnes de Primària als que va sorprendre amb una il·liustració que va dedicar a l'Escola dels Encants. Posteriorment, va compartir les seves reflexions amb l'equip pedagògic del centre i va concedir una entrevista a la comissió de Comunicació que podeu veure de forma íntegra.

Tonucci, especialista en educació infantil, reivindica la necessitat d'escoltar més els infants i donar-los una mica més de llibertat, tant a l'escola com a casa. És autor de nombrosos llibres en què defensa que l'administració hauria de tenir més present l'opinió dels nens i nenes a l'hora de dissenyar unes ciutats més amables. Aquest és l'objectiu principal del seu projecte més conegut, "La ciutat dels nens", que va posar en marxa a la seva ciutat natal, Fano, i que ara ha extès per diferents llocs del món. A travès de les seves il·lustracions, que signa amb el pseudònim de "Frato", també denuncia els mètodes obsolets que utilizen la majoria d'escoles

El marc legal i educatiu dels Trastorns de l’Aprenentatge

Marc legislatiu

Font d'informació: http://dislexiamaresme.wordpress.com/ambit-escolar/marc-legislatiu/

El marc legal i educatiu dels Trastorns de l’Aprenentatge

Durant els últims anys, des del context legal i educatiu, la manera d’entendre les dificultats per aprendre ha experimentat diverses nomenclatures i diferents propostes per atendre-les.

La inclusió és un concepte teòric de la pedagogia que fa referència a la manera en què l’escola ha de donar resposta a la diversitat. És un terme que sorgeix durant els anys 90 i pretén substituir el d’integració, fins a aquest moment el dominant en la pràctica educativa.

El seu supòsit bàsic és que cal modificar el sistema escolar perquè respongui a les necessitats de tots els alumnes, en comptes que siguin els alumnes els qui hagin d’adaptar-se al sistema, integrant-se a ell. L’opció conscient i deliberada per l’heterogeneïtat a l’escola constitueix un dels pilars centrals de l’enfocament inclusiu.

Fem un anàlisi des de la LOGSE, 1990, fins a la LEC, 2009.

LOGSE (Llei Orgànica 1/1990, d’Ordenació General del Sistema Educatiu)

En aquesta llei no es reconeix la categoria diagnòstica de Dificultats Específiques d’Aprenentatge (Trastorns de l’Aprenentatge).

La LOGSE incorpora el concepte de necessitats educatives especials (NEE). Es tracta d’un terme que data dels anys 60, però que va ser popularitzat en els 80 per l’Informe Warnock, elaborat per la Secretaria d’Educació del Regne Unit el 1978. La novetat d’aquest concepte radica que pretén posar l’accent en els suports i ajudes que l’alumne necessita, més que en un caràcter diferenciat de l’Educació Especial. Es diu també que aquestes NEE poden ser temporals o permanents.

S’entén que:
“Un alumne té Necessitats Educatives Especials quan presenta dificultats majors que la resta de l’alumnat per a accedir als aprenentatges que es determinen en el currículum que li correspon per l’edat (bé per causes internes, per dificultats o carències de l’entorn sociofamiliar o per una història de l’aprenentatge desajustada) i necessita, per compensar les esmentades dificultats, adaptacions d’accés i/o adaptacions curriculars significatives en diverses àrees d’aquest currículum” (CNREE, 1992)1) CNREE. Alumnos con Necesidades Educativas Especiales y Adaptaciones curriculares. Madrid: MEC, 1992 (Centro de Recursos para la Educación Especial).

Així, doncs, les NEE seria un tot que abastarien els Trastorns de l’Aprenentatge i els problemes de la conducta més a prop del pol de la transitorietat i en el pol oposat es situarien les dificultats permanents, que inclourien els trastorns generalitzats del desenvolupament, les dificultats físiques i sensorials i les dificultats cognitives.

A més a més, la llei especifica que l’atenció a l’alumnat es regirà pels principis de normalització i integració escolar, contemplant la necessitat de disposar de professors especialitzats i mitjans i materials didàctics adequats, així com remarca la necessitat que els centres educatius es plantegin la seva organització escolar i realitzin adaptacions i diversificacions curriculars per tal de facilitar la consecució dels objectius fixats .

LOCE (Llei Orgànica 10/2002 de Qualitat de l’Educació)

En aquesta llei, que únicament ha estat vigent durant quatre anys, es parla de Necessitats Educatives Específiques (NEE), terme diferent del proposat per la LOGSE que ens parlava de necessitats educatives especials.

El terme de NEE inclou: alumnes desavantatjats socialment, alumnes estrangers, alumnes superdotats intel•lectualment i alumnes amb NEE, reservant-se aquest últim terme per als alumnes amb discapacitats físiques, psíquiques, sensorials, o per manifestar greus trastorns de personalitat o de conducta.

Podem observar, en conseqüència, que en aquesta llei no es contemplen els alumnes amb Trastorns de l’Aprenentatge.

LOE (Llei Orgànica, 2/2006 d’Educació)

La llei parla de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i diu:
“Correspon a les administracions educatives assegurar els recursos necessaris perquè els i les alumnes que requereixen una atenció educativa diferent de l’ordinària perquè presenten necessitats especials, per dificultats específiques d’aprenentatge, per les seves altes capacitats intel•lectuals, perquè s’han incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions personals o d’història escolar, puguin assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tot l’alumnat.”

Així, doncs, és la primera llei que reconeix les dificultats específiques d’aprenentatge (Trastorns de l’Aprenentatge) com a objecte de detecció, identificació i intervenció immediata (article 71.3/Atenció a la diversitat).

D’altra banda es remarca que l’atenció integral a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu es regirà pels principis de normalització i inclusió.

LEC (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació de Catalunya)

La coneguda com la Llei catalana d’educació i també com la LEC és on, per primera vegada en un text legal del rang més elevat, es fa referència explícita als trastorns de l’aprenentatge i de la comunicació.

En els articles 81 i 82 contempla l’atenció a la diversitat dins les aules i es concreten criteris d’organització pedagògica dels centres per a l’atenció de 3 tipus d’alumnat:

1. Alumnes amb necessitats educatives específiques (article 81.3):
• Alumnes amb necessitats especials
-Alumnes afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials
-Alumnes que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta
-Alumnes que pateixen malalties degeneratives greus
• Alumnes amb necessitats educatives específiques
-Derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu
-Derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides

2. Alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar (article 82).

3. Alumnes amb altes capacitats (article 83).

La llei remarca que l’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva.

Així mateix, s’estableixen els següents criteris per atendre als alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació:

1- El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament.

2- L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació dels trastorns d’aprenentatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.

 

Documentos TV. Palabras al viento

Documentos TV. Palabras al viento

 

RTVE.es / DOCUMENTOS TV 16.01.2011

"Palabras al viento" es un documental sobre la dislexia, un trastorno que afecta a más del 4% de la población española, causa de gran parte del fracaso escolar y de algunos problemas en el desarrollo laboral y personal.

En España, la dislexia todavía es una gran desconocida y está insuficientemente tratada en las aulas. Su atención desde el sistema de salud público es casi inexistente. Los padres de los niños que padecen dislexia tienen que recurrir, con sus propios medios, a los tratamientos privados para intentar que la vida escolar de sus hijos no se vuelva una pesadilla.

La lectura y la escritura son la herramienta básica en la enseñanza. Y los disléxicos, por una alteración neurológica, son incapaces de asociar correctamente el sonido con el grafismo de las letras y aprender al ritmo de sus compañeros.

Científicos, deportistas, artistas y genios creativos que han marcado nuestra historia fueron disléxicos que, evidentemente, superaron su incapacidad si es que no fueron brillantes gracias a ella. Albert Einstein, Thomas Edison, Picasso, Magic Johnson o John Lennon tuvieron que vivir con la dislexia.

La dislexia no se cura. Como explican distintos especialistas en Palabras al viento, se corrige o se reconduce mediante otro sistema pedagógico que utilice los puntos fuertes del disléxico, trabajando con todos los sentidos, explicándole las cosas en lugar de hacérselas leer y enseñándole técnicas adecuadas a sus capacidades para afrontar el texto escrito.

La Ley Orgánica de Educación reconoce que la dislexia requiere una atención educativa específica y abre las puertas a su tratamiento en las aulas. Pero la falta de información y de profesores especializados dificulta la detección del problema.

Palabras al viento hace un recorrido por distintas experiencias que conviven en España: desde la comunidad balear, donde se han conseguido grandes avances y un reconocimiento legislativo; pasando por el Colegio El Brot, en Barcelona, el único centro de España especializado en disléxicos; o la situación en Madrid, donde la escuela y el sistema sanitario se pasan mutuamente la responsabilidad.

Niños y niñas que sufren dislexia narran, con sus familias, las dificultades que encuentran para que su trastorno sea comprendido. También adultos que conviven con su dislexia, como el actor Gabino Diego o el escritor Boris Izaguirre, cuentan cómo han logrado sortear sus dificultades y tener un desarrollo profesional pleno en sus respectivas disciplinas.

En una sociedad como la nuestra, donde leer y escribir ya no sólo es un derecho sino un deber, la dislexia implica graves dificultades en el desarrollo a todos los niveles de quienes la padecen

http://www.rtve.es/television/20110116/documentos-tv-palabras-viento/366640.shtml