DROGUES

DROGUES

 

ELS PARES TAMBÉ PODEM FER PREVENCIÓ:

Gràcies als resultats d’un gran nombre d’estudis científics, avui coneixem quins són els principals factors que afavoreixen l’inici o el manteniment de comportaments que, com el consum d’estimulants i drogues de síntesi, suposen un risc per a la salut dels fills.

Com passa amb altres drogues, els factors de risc pel consum d’estimulants i drogues de síntesi poden ser individuals, socials i familiars. Així, els adolescents que tenen més dificultats per mantenir les seves decisions personals davant la pressió dels amics, els qui viuen en un entorn molt permissiu en relació a l’ús de drogues, o els qui han crescut en famílies que mantenen uns lligams afectius febles, estan més exposats a desenvolupar problemes relacionats amb el consum de drogues.

D’altra banda, també es coneixen alguns factors de protecció que disminueixen la possibilitat d’iniciar o mantenir un consum de drogues potencialment perjudicial, i ajuden a prendre les decisions mes saludables per a un mateix i per als altres. Entre aquests factors hi trobem, per exemple, una bona adaptació a l’escola o el fet que els pares estableixin als fills posicionaments clars i estables en relació al consum de drogues.

Prevenir el consum i l’abús de drogues en general, i d’estimulants i drogues de síntesi en particular, consisteix a debilitar els factors de risc i potenciar els factors de protecció per tal de fer joves menys vulnerables a diferents situacions de risc amb què es poden trobar al llarg de la seva vida, com ser convidats a provar una droga, primeres relacions sexuals, decidir tornar a casa de “paquet” d’algú que ha begut. etc.

Cal afavorir que els fills disposin d’uns recursos que els permetin fer front al seu dia a dia amb autonomia i més o menys èxit. Aquests recursos són els que s’activen davant la decisió de consumir qualsevol mena de droga; com els estimulants o les drogues de síntesi.

BIBLIOGRAFIA:

www.somnit.org

www.gencat.cat/salut

www.ieanet.com

www.ub.es/siae/drogues

www.fad.es

www.sindrogas.es

TRASTORNS DEL COMPORTAMENT ALIMENTARI

TRASTORNS DEL COMPORTAMENT ALIMENTARI

QUÈ SÓN I COM AFECTEN?

L’anorèxia nerviosa, la bulímia i els trastorns per afartament són malalties que es caracteritzen per l’adopció de conductes anòmales davant l’alimentació, i per la insatisfacció davant la propia imatge corporal. La persona que els pateix menja poc o impulsivament fins a afartar-se, vomita, fa exercici de forma exagerada, abusa dels laxans o pren diürètics, sempre amb el desig insatisfet d’estar prima.

QUI AFECTEN?

Els trastorns del comportament alimentari (TCA) afecten més del 5% dels adolescents i joves, però també es produeixen en adults.

Estan causats per una combinació de factors (biològics, psicològics, socials i culturals) que fan que la persona arribi a perdre el control sobre el cos, la ment i la conducta. Les persones que els pateixen tenen l’objectiu d’aprimar-se però mai no es veuen prou primes; s’aïllen, esdevenen insegures i tenen l’autoestima baixa, però no reconeixen que alguna cosa va malalment.

QUÈ SÓN I QUINES CONSEQÜÈNCIES TENEN?

L’ANORÈXIA nerviosa es caracteritza per començar i portar una dieta restrictiva amb el desig d’arribar a un pes per sota del normal i mantenir-lo. Aquesta pèrdua de pes es un inici és voluntaria, però després la persona malalta perd el control sobre el seu cos.

LA BULÍMIA nerviosa es distingeix de l’anorèxia per l’adopció de conductes de purga amb l’única finalitat de no augmentar de pes i disminuir-lo.

EL TRASTORN PER AFARTAMENT, en què s’ingereixen grans quantitats de menjar, té com a conseqüència immediata el sobrepès, l’obesitat i tots els riscos que hi estan associats.

Tots aquests TCA produeixen alteracions biològiques i psicològiques importants en les persones malaltes i també els ocasionen un greu procés de desadaptació a l’entorn, que els aïlla dels amics i amigues i altera seriosament les relacions amb la familia.

La familia, que veu modificats els seus hàbits i relacions, pateix intensament la malaltia i com a conseqüència tendéis a la desorganització. En la gran majoria de cosos és necesaria l’ajuda terapéutica.

COM ES TRACTEN?

Han de dur a terme el tractament dels TCA equips multidisciplinaris de professionals especialitzats per atendre les complicacions mediques, psicològiques, socials i familiars que sorgeixen. No hi ha un tractament únic estàndard de la malaltia, sinó que s’ha d’adaptar a les característiques de cada persona.

QUÈ CAL FER DAVANT D’UN CAS DE SOSPITA?

En funció de l’edat de cada persona, cal consultar el seu pediatre o metge, i si la persona es nega a rebre ajuda i tractament perquè considera que no pateix cap malaltia, cal fer-li veure la importancia dels riscs físics, psicològics i socials a què està esposada, la seva gravetat i la necessitat de seguir un tractament expecialitzat quan calgui.

RECOMANACIONS PER EVITAR RISCOS

L’autoimposició de dietes restrictives i /o peculiars d’alimentació, així com l’adhesió excesiva als models culturals i a l’esteriotip físic d’estar prim, són un greu perill per a la salut i una porta d’entrada als TCA.

Per evitar el risc dels TCA són molt importants els hàbits saludables en l’alimentació de la familia: dietes completes, equilibrades i en companyia. Almenys un cop al dia, per dinar o per sopar, la familia s’hauria de reunir per compartir l’àpat. També caldria fomentar l’esperit crÍtic enfront de les exigències de la moda i l’exagerada valoració de l’aparença física.

BIBLIOGRAFIA:

Servei d’orientació de l’associació contra l’anorèxia i la bulímia (ACAB)

http://www.acab.org

http://www.gencat.cat/salut

SOM UN MODEL

Precisament per això, a més de les paraules, el que  eduquen són els fets, la relació.

Hem d'aprendre a ser:

• TOLERANTS: Acceptar el fill o la filla tal com és (no tal com ens agradaria que fos). Amb les seves diferències i particularitats, les seves virtuts i els seus defectes.

          Reconèixer-li i reforçar-li els aspectes positius que ben segur té.

• ASSERTIUS: Pactar nomes amb les quatre coses que es consideren importants, i deixar clares, amb mesura, les conseqüències de no seguir-les.
• FLEXIBLES: Fer ulls grossos amb les coses que són secundàries i transitòries.
• PROPERS I DIALOGANTS: Escoltar-los i ajudar-los a aprendre a resoldre conflictes (valorant els avantatges i inconvenients de les decisions). Parlar davant d'ells de termes que considerem importants, per a la família, la seva salut, la societat,etc.
• SER RESPECTUOSOS:Tractar-los amb respecte, mai amb menyspreu ni indiferèrencia. Exigint el respecte vers els adults, ja siguin pares, familiars, professors i els companys de classe.

ORIENTACIONS EN TÈCNIQUES D'ESTUDI

ORIENTACIONS EN TÈCNIQUES D'ESTUDI

A les pràctiques he tingut la oportunitat de veure molts alumnes desorganitzats, amb poc control per part de les famílies i amb manca de límits, tots aquest factors es van agreujant quan els alumnes començen a cursar matèries importants, per això a l'etapa de la ESO intenten posar solucions a tots aquest aspectes.

COM HA DE SER EL LLOC D'ESTUDI?

1. On has de tenir a l'abast tot el que et calgui per a l'estudi: llibres, diccionaris, atles, etc.
2. Te l'has de sentir teu i trobar-t'hi còmode.
3. L'habitació ha d'estar perfectament ordenada i ventilada.
4. Ha de ser prou ampla i ha d'estar ordenada.
5. No ha de tenir objectes que et puguin distreure.
6. No ha de ser massa còmoda, amb el respatller recte.
7. La concentració no es pot aconseguir amb un ambient sorollós.
8. Per a determinats tipus de feina és tolerable una música ambiental.
9. T'has de mantenir allunyat de converses, del televisor i del telèfon.
10. L'ideal és que treballis amb llum natural.
11. Per evitar l'ombra, el llum de taula ha d'estar situat al cantó contrari del de la mà amb què escrius.
12. Hi ha d'haver un llum que concentri la il·luminació a la zona de treball.
13. No es pot estar còmode on fa massa fred o massa calor.
14. És ideal al voltant dels 20 º C.
15. Ni el calor ni el fred siguin obstacle per a la teva concentració.
16. T'ha d'asseure a estudiar amb la ment relaxada.
17. Sense maldecaps ni preocupacions que et distreguin.
18. Si tens cap problema important, comparteix-lo amb alguna persona de la teva confiança que pugui orientar-te.

COM ORGANITZAR EL TEMPS D'ESTUDI?

Tenir un horari ens ajuda a reforçar un hàbit d'estudi diari i fa que no perdem temps innecessari.

Cal acceptar que el primer horari que farem no sempre serà el definitiu, perquè és el seu ús serà el que decidirà la seva funcionalitat.

Cal tenir en compte els següents aspectes:

1. L' horari haurà de tenir caràcter setmanal.
   
2. És necessari ser molt exactes de totes les activitats fixes que fem, és a dir, les activitats extraescolars, els temps que estem amb els amics, etc.
   
3. Per decidir quant temps dediquem a cada assignatura hem de pensar quin grau de dificultat té per nosaltres.
   
4. S'ha d'alternar les assignatures a estudiar, les que ens agraden més o són més fàcils amb les que necessitem fer més esforç. D'aquesta manera evitaràs cansament i desconcentració.
   
5. Recorda que no tot és estudiar; cada 45 minuts descansa uns 10 minuts.
   
6. L'exercici físic també és necessari i bo pel teu estudi.
   
7. Recorda que l'has de tenir sempre a prop i a la vista.
   
8. Un horari ben fet et facilitarà l'estudi.

LA LECTURA

És la eina principal en l'estudi. Cal que siguis capaç de: conèixer quin és el procés per llegir activament, observar si tens algun defecte de lectura, conèixer la teva velocitat de lectura i localitzar les paraules guia i els signes de puntuació que actuen d'indicadors en la lectura d'un text.

Per fer una bona lectura d'estudi hem d'aplicar les condicions següents:

1. És molt convenient tenir una primera visió de conjunt del text: prelectura.
2. Es requereix concentració, és a dir, una atenció especial.
3. Cal tenir els objectius clars. No es tracta de llegir per llegir, sinó que hem de buscar una informació concreta, per seguir unes instruccions, per plaer, per aprendre, etc.
4. És recomanable utilitzar ajudes visuals (subratllat, signes ortogràfics, colors o negreta, etc.
5. S'ha de repassar sempre la lectura per verificar si s'ha entès.
6. Algun consell: expressar mentalment amb les nostres paraules el text.

EL SUBRATLLAT

Com a criteri general, cal tenir en compte que s'ha de subratllar el menys possible, però de manera que permeti entendre les idees bàsiques del text, llegint solament les paraules subratllades.

L'objectiu del subratllat és destacar les idees essencials d'un text. Posteriorment, al llegir únicament el que hem subratllat es pot recordar el contingut d'aquest text.

No cal dir que existeixen teories psicològiques de la percepció humana que fonamenten aquesta tècnica, ja que està demostrat que la memòria es fixa i recorda més i millor aquelles coses que es destaquen.

• El seu fonament consisteix en ressaltar d'altre color (es recomanen colors vius com el vermell o verd o els colors fluorescents, malgrat cansin més) aquelles paraules que tinguin sentit i contingut propi i que amb una lectura posterior tinguin sentit, que s'entengui el text i que reflecteixi les dades més rellevants del text. Per això no és necessari subratllar articles, conjuncions (només com a nexes), preposicions; i si es convenient subratllar substantius, verbs, adjectius, dates, noms propis, etc.
  
• És evident que és una tècnica difícil d'arribar a dominar i demana molta pràctica.
  
• Per a subratllar no es recomanen més de dos colors i també es pot substituir la "ratlla" per requadres o "claudàtors" per assenyalar paràgrafs enters o frases que considerem importants.
  
• Es recomanable que el subratllat es faci amb una segona lectura del text o tema a estudiar. Però també es poden anar assenyalant algunes dades o idees principals en la primera lectura ràpida.

ELS ESQUEMES

Alguns consells per a fer un bon esquema a partir de un text determinat:

• Localitzar les idees centrals del text.
• Subratllar les paraules o frases que destaquen aquestes idees. Subratllar sobre tot les paraules clau.
• Escriure al marge la idea central del text i dels diferents paràgrafs.
• A partir d'aquestes activitats fer l'esquema del text, ampliant, si cal, amb posteriors lectures.

ELS APUNTS

COM PRENDRE APUNTS?

Es evident que per a prendre bé els apunts els alumnes han d'estar atents a la classe i amb actituds positives tant vers el professor com el que s'exposa. Per a facilitar el prendre apunts es convenient que anteriorment els alumnes sàpiguen el que s'explicarà o que tinguin un guió senzill de les parts o també és molt bo que els alumnes hagin llegit el dia anterior el tema.

Posteriorment aquests apunts es poden completar amb les dades d'altres companys i el llibre de text u altres.

Recorda:

És impossible escriure tot el que el professor diu, entre altres coses perquè parla més de pressa del que s'escriu. Llavors, què hem de fer?. Mentre el professor explica hem d'anar resumint mentalment el que diu, i escriure en els nostres apunts només les idees que agafem. Això és bastant fàcil, sobretot si estem ben atents i entenem tot el que diu. D'altra banda, i per a no perdre el fil de l'explicació, és important escriure el més ràpid possible. Hi ha estratègies per a anar més ràpid. Per exemple, fer servir retoladors de punta fina que llisquen millor sobre el paper. S'ha d'intentar fer lletra petita i lligada, i col·locar el full fent un gir de 45º, que és la postura més natural. S'han d'utilitzar tàctiques que estalviïn temps. Per exemple, abreujar les paraules: que (q), perquè (pq), per tant (pt), també (tb). També és important posar títols- que es vegin bé- a cada apartat.
Alguns passos per a prendre bé els apunts: »Estar atent i entendre les explicacions
»Resumir mentalment
»Escriure de pressa
»Deixar marge per a anotacions
»Posar títols i fer un índex per temes

I aquestes són algunes estratègies per a escriure més de pressa: »Utilitzar un retolador de punta fina
»Fer lletra petita i lligada
»Girar el paper uns 45 graus
»Usar abreviatures i símbols

BIBLIOGRAFIA RELACIONADA

http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2006/aprender_estudiar/index2.html

http://www.tressisens.net/idees/redactor/

 

Per desenvolupar l’atenció i la concentració pots fer activitats molt divertides com et proposo a la següent pàgina Web. Es tracta de fer aquestes activitats per millorar les teves capacitats.

http://obrasocial.lacaixa.es/personasmayores/juegos_ca.html

 

Fer puzzles és una activitat molt bona per millorar l’atenció i la concentració, és un bon hàbit fer algun de tant en tant

http://www.deere.com/es_ES/kids/index.html

http://www.educarex.es/recursos/mci/2002/24/index.html

 

WISC-IV

A LA UNIVERSITAT HAVIA SENTIT A PARLAR D'AQUEST TIPUS DE PROBES PERÒ  MAI  HAVIA TINGUT L'OPORTUNITAT DE VEUREU EN PRIMERA PERSONA, ÉS MÉS VEURE COM ES DUEN A TERME.

Un consell o recomenació que donc a les famílies és que realitzi les proves una persona que conegui el nen, que tingui contacte amb els pares o tutor, que sàpiga una miqueta de l'alumne.

•   Els RESULTATS guien la planificació del tractament i per prendre decisions d’orientació en els camps clínics i educatius i poder proporcionar informació per l’avaluació neuropsicològica o per investigació.
•    La associació americana de retràs mental (2002) defineix el retràs mental com una discapacitat originada abans dels 18 anys. Existència de limitacions significatives tant en la capacitat intel3lectual com en la conducta adaptativa, sigui en aspectes conceptuals, socials o de tipus pràctic.
• Ha de ser aplicat per professionals amb formació i experiència (avaluació de nens, llengua, àmbit cultural, situació clínica, nivell educatiu semblant als nens que es pretén avaluar). Psicòleg, psicopedagog o titulats ben formats en avaluació psicològica.

Seguiré informant del cas i de les proves.

WISC-IV

He tingut l'oportunitat de veure l'estudi d'un cas des del principi,  un nen x de 13 anys nou al centre sense referències de l'escola d'origen presenta problemes d'atenció, en les àrees bàsiques.

Comencem a passar WISC-IV

WISC-IV: Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens (David Wescler)

• Instrument clínic d’aplicació individual per avaluar les capacitats cognitives de nens entre 6 i 16 anys.
• Constà de diferents test i índex que subministren informació sobre el funcionament intel·lectual en diferents camps específics. S’obté una puntuació que representa la capacitat intel·lectual general.
• 2 volums:

1)     informació necessària per aplicar les proves i per omplir el quadernet d’anotacions.

2)      Manual tècnic: teòrica, propietats psicomètriques i normes d’interpretació.

• WISC-IV: Incorpora les investigacions actuals sobre el desenvolupament cognitiu, l’avaluació intel·lectual i els processos cognitius.
• 15 tests: 10 provenen del WISC-III i 5 de noves. (conceptes, lletres i números, matrius, animals i endevinalles)
• L’estructura general del WISC-IV s’ha actualitzat per recollir les teories i pràctiques més actuals en l’avaluació cognitiva infantil, com és la major atenció presentada a la memòria de treball i a la velocitat de processament.
• WISC-IV: obtens 5 puntuacions.

1)     Capacitat cognitiva general del nen CI

2)     Índex comprensió verbal CV

3)     Índex de raonament perceptiu RP

4)     Índex de memòria de treball MT

5)     Índex de velocitat de processament VP

• 10 test principals:

-          3 comprensió verbal (semblances, vocabulari, comprensió)

-          3 índex de raonament perceptiu (cubs, conceptes i matrius)

-          2 memòria de treball (dígits, lletres i números)

-          2 velocitat de processament (claus i busqueda de símbols)

-                     Test optatius: aporten informació addicional sobre el funcionament cognitiu i intel·lectual del subjecte.

-                     WISC-IV: proporciona 7 puntuacions de processament a partir de 3 puntuacions (cubs, dígits i animals) informació més detallada sobre la capacitat cognitiva que contribueixen al rendiment que el nen mostra a cada test.

-                     WISC-IV instrument d’avaluació psicoeducativa que pot ser utilitzat per una medició completa de les capacitats cognitives del subjecte. Pot ser una eina per detectar alumnes amb altes capacitats, avaluar problemes de retràs mental i definir punts forts o febles del subjecte en quant a les seves aptituds cognitives.

 

TREBALL EN GRUP

Treball en grup

En el centre on estic cursant les pràctiques la psciopedagoga en moltes ocasions treballa en grups reduits, això li permet tenir un contacte més proper amb els alumnes i al mateix temps més enriquidor.

Hi ha ocasions que no es pot dur a terme aquest grup reduït i les sessions es realitzen de forma individual.

En la intervenció anterior ja he esmentat els avantatges i els inconvenients de treballar d’aquesta manera.

Seguidament adjunto una petita bibliografia relacionada amb el tema.

 

Bibliografia:

• Arnaiz, Pere; Qui és qui. Les relacions humanes al grup-classe. Graó, Barcelona, 1988
• Bonals, Joan; El trabajo en pequeños grupos en el aula.  Graó, Barcelona, 2000
• Del Carmen, Lluís M.; La planificació de cicle i curs. Materials curriculars. Departament d’Ensenyament, ICE UB, Graó,1993.
• Rué, Joan; Gómez, Isabel; Camps, Montserrat et al, Diversitat i agrupament d’alumnes ICE UAB, Barcelona, 1991.

TREBALL EN GRUP

El treball en grup

El treball en grup és, segurament, una de les tècniques d’ensenyament-aprenentatge que poden resultar més agraïdes, tant pel professorat com per l’alumnat. Tanmateix, la por a un increment del “soroll de fons” i la manca d’autonomia o esperit cooperatiu a l’hora de treballar del nostre alumnat, ens frenen una mica per posar en marxa una activitat a fer en grup. Fins i tot, acaben per acceptar els diferents ritmes de treball dels seus companys i es reparteixen la feina segons les habilitats de cadascun dels components del grup.  A més, com diu del Carmen (del Carmen, Lluís M., 1993) aconseguirem així oferir als alumnes activitats de naturalesa diferent per a l’ensenyament i l’avaluació de cada tipus de continguts, i establir relacions entre ells de manera que es potenciïn mútuament.

 

En la majoria dels casos, el treball en grup consisteix en que els alumnes escoltin l’explicació o indicacions del professor/a i a continuació resolguin conjuntament una activitat, tot i que es convenient que cadascú dels components del grup elabori individualment el seu material, per facilitar tant el seu estudi com la correcció final per part del professorat. Es tracta, en definitiva, que els components del grup treballin el més autònomament possible del professor/a i col·laborin per assolir un objectiu comú.

Tot i que representa un treball de preparació inicial molt acurat, té tot un seguit d’aportacions positives que fan que valgui la pena, si més no, posar-lo en pràctica de tant en tant.

Raons per treballar en grups d’alumnes (Bonals,J.,2000):

-benefici cognitiu

-aportacions per a la vida de relació o emocional. Millora de les habilitats socials: desenvolupen la capacitat d’arribar a acords, es facilita la comunicació i la participació activa de tot els components del grup, s’ajuden entre ells i aprenen a demanar ajut quan els hi cal, etc.

-valor del propi treball en grup mantenint unes relacions personals satisfactòries

-pot incrementar la qualitat de l’aprenentatge

-afavoreix l’adquisició de coneixements a través de la interacció entre els i les alumnes

Pel que fa a les habilitats socials, cada vegada són més necessàries persones amb habilitats comunicatives, que es troben a la base del treball en grup com (Gómez,I.,1991):

-          Posar-se en el lloc dels altres

-          Interpretar els seus desitjos, exigències, necessitats

-          Mostrar-se sensible per escoltar i comprendre

-          Coordinar esforços per arribar més lluny

-          Contrastar idees, opinions i concepcions personals o de grup

-          Discutir metes i centrar objectius de grup

-          Distribuir funcions

-          Regular la participació

-          Analitzar les possibilitats de cadascú i intervenir-hi en funció d’aquestes

 

Hi ha tres funcions bàsiques d’aquest tipus de treball (Bonals,J.,2000):

v      Funció de regulació dels aprenentatges

§         organitzar-se dins el grup

§         distribució de feines que poden avaluar ells 

§         augmenta la capacitat de complir els acords

§         valoració del grau d’assoliment dels coneixements

§         posada en comú dels coneixements que els permet incorporar els dels companys.

 

v      Funció socialitzadora

§         Millora de les habilitats socials: diàleg, arribar a acords,…

§         Fer compatible la conveniència individual amb la de la resta del grup

§         Participació de tots els membres del grup i fer-ho de manera ordenada i respectuosa vers els altres

 

v      Funció de potenciació de l’equilibri emocional

§         Fomenta les relacions entre companys de l’aula

§         Sensació de pertanyer i ser acollit dins un grup

§         Pendre consciència de com reaccionen els altres davant el seu comportament

§         S’afavoreix l’autonomia

 

 

 

DISLÈXIA

Aquí trobareu un recull de pautes a tenir en compte i per dur a terme amb nens/es dislèxics:

- Feu saber al nen que us interesseu per ell i que el voleu ajudar. Ell se sent insegur i preocupat per les reaccions del professor.

- Doneu-li atenció individualitzada sempre que us sigui possible. Feu-li saber que pot preguntar sobre el que no entén.

- Assegureu-vos que entén les tasques. Dividiu els temes en parts i comproveu, pas a pas que les ha compres. Recordeu que pot comprendre molt bé les instruccions verbals.

- Doneu-li temps: per organitzar els seus pensaments i per acabar la feina. En especial per a copiar de la pissarra i prendre apunts.

- Repetiu més d’una vegada les informacions noves ja que té un problema de distracció, de memòria a curt termini i de vegades escassa capacitat d’atenció.

- Necessitarà ajuda per relacionar els conceptes nous amb l’experiència prèvia.

- Establiu criteris per la seva feina en termes concrets que ell pugui entendre, tenint clar que fer la feina sense errors pot quedar fora de les seves possibilitats. Avalueu els seus progressos en comparació amb ell mateix, amb el seu nivell inicial, no amb el nivell dels altres en les àrees deficitàries.

- Algú els pot ajudar llegint el material d’estudi i en especial els exàmens. Si llegeix per obtenir informació o per practicar, ho ha de fer amb llibres que estiguin al nivell de la seva aptitud lectora de cada moment.

- És fonamental fer observacions positives sobre la seva feina, sense deixar de fer-li veure el que ha de millorar i està més al seu abast. S’ha d’elogiar i animar sempre que sigui possible.

- Evitar la correcció sistemàtica de tots els errors de la seva escriptura. Fer-li veure aquells en els que s’està treballant en cada moment.

- Si és possible, fer-li els exàmens orals, evitant les dificultats que li suposen la mala lectura, escriptura i capacitat organitzativa.

- Tenir en compte que necessitarà més temps per fer els deures de casa. Es cansa més que els altres nens. Procurar posar-li feines més lleugeres i breus per no augmentar la seva frustració i rebuig.

 

 

Alegria i confiança per educar. Una mirada sistémica

Autora; Sílvia Palou

Revista; Guix d’infantil, núm 66. maig 2012. pàg. 33-36

Els coneixements que ens arriben sobre el sistema emocional humà ens ajuden a entendre la complexitat del nostre funcionament personal i la vinculació amb el nostre sistema familiar. Aquesta mirada pot contribuir també una eina per poder enfocar la pedagogía, tot partint de la confiança i de l’alegria de ser i d’aprendre.

El millor regal que els podem oferir com a professionals és, precisament, transmetre’ls aquesta seguretat que se’n sortiran i que esperem d’ells el millor, sense jutjar-los i acceptant el que tenen i el que no tenen.

Des del naixement (i fins i tot abans) fins a la mort, a tots els éssers vius ens guien les pulsions bàsiques.

Els infants busquen constament respostes en les persones sobre què han de fer, què està bé o malament, etc.

La cura personal del cos, de les emocions i del pensament són les millors eines que poden ajudar a construir el nostre alumnat.

Com a persones  educadores que ens trobem a prop dels infants que estan aprenent quin és el seu lloc i captant per tot els porus del seu cos, aquesta estructura familiar ens pot servir de clau d’interpretació, ens pot ser útil per veure cap a on mira aquella criatura, quin és el seu lloc, per a què li serveix al sistema aquell comportament de l’infant.

Els simptomes que mostren els alumnes a l’escola, tant els comportaments disruptius com els totalment obedients, tenen una significació en el context familiar al qual pertanyen.