dislèxia: signes d'alerta i treball a l'aula

SIGNES D’ALERTA DISLEXIA:

·         Problemes de concentració quan llegeix o escriu.

·         Errors en la memoria inmediata, no recordant  el que ha llegit per les seves dificultats amb la comprenssió de la lesctura, el llenguatje escrit o les destresses en matemáticas.

·         Interpreta malament la informació per la seva manca de comprensió de conceptes asbtractes i perquè llegeixen malament. 

·         Series dificultats en organitzar l’espai, els materials de treball i els seus pensaments a l’escriure o al parlar.

·         No planifica el seu temps, no té estrategies per acabar a temps les seves tasques i exàmens.

·         Treballa amb lentitud i no s’adapta a ambients nous.

·         Té dificultats en habilitats socials, li costa fer amics i amigues i comprendre les discussions.

·         Evita llegir, escriure o fer càlcul matemàtic, tendint a bloquejar-se emocionalment.

·         En molts casos, apareix depressió i/o crisis d’ansietat.

RECOMANACIONS PER TREBALLAR:

PAUTES GENERALES A L’AULA:

·         Acceptar les seves dificultats, identificar els seus esforços i oferir-li confiança.

·         Acceptar que la dislèxia és un trastorn biològic i el problema no ve condicionat per una manca de motivació ni ganduleria ni tampoc un nivell baix d’intel·ligència.

·         Fer-lo seure a les primeres files per poder-lo ajudar millor.

·         Gestionar les dinàmiques d’aula de manera molt estructurada, deixant clar els objectius que es pretenen assolir en la sessió, els continguts que es treballaran i les activitats d’aprenentatge que caldrà realitzar, així com fer una síntesi dels continguts més importants.

·         A les classes més actives (aula-matèria, treball cooperatiu, aprenentatge basat en problemes, ...) atansar-s’hi per fer un seguiment més continuat.

·         Reforçar positivament els esforços, els avenços, les conductes adequades, la finalització de tasques, els èxits acadèmics i els seus punts forts.

·         Usar la qualificació d’actitud, normes i valors per reconèixer-li l’esforç, l’actitud adequada,  ...

·         Apropar-nos a ell amb ganes d’ajudar-lo, veure’l com un alumne que té un problema i no com un alumne problemàtic.

·         Permetre l’ús de l’ordinador i l’ús de correctors ortogràfics, sempre que sigui possible.

·         Intentar reduir les conseqüències psicològiques del trastorn (evitar l’ansietat i la depressió, potenciar l’acceptació amb els seus punts forts i els febles, i fomentar la metacognició i l’autoregulació).

·         Potenciar els punts forts i les habilitats més desenvolupades de l’alumne.

·         Usar referències visuals.

·         Facilitar informació verbal i escrita ben estructurada.

·         Donar més temps per fer la lectura de textos o enunciats.

·         Facilitar-li part del material escrit fotocopiat.

·         Donar més temps per prendre apunts.

·         Facilitar-li exercicis i solucionari per practicar a casa.

·         Practicar l’ús d’esquemes i resums dels continguts de caràcter conceptual per preparar els exàmens.

·         Donar pistes per l’ús de mnemotècnies.

·         Facilitar exemples model de correcció (per exemple la resposta a un examen que seria correcta). També és útil treballar, prèviament a la prova, amb mostres de format d’examen.

·         Prioritzar la qualitat de les tasques més que la quantitat.

·         Valorar la possibilitat de deixar-los usar recursos com la calculadora, diccionari, taules de multiplicar escrites, ...

·         Evitar fer-los llegir en veu alta si hi ha angoixa.

·         Augmentar la mida de la lletra dels textos escrits.

·         Valorar la conveniència d’utilitzar paper pautat.

·         Subratllar/emfatitzar les paraules clau en el material escrit.

·         Valorar el tipus de lletra amb el que l’alumne ha de treballar i ha de rebre el material escrit.

RECOMANACIONS PER ALS EXÀMENS:

Organització i format:

·         Respectar el temps que necessita per a respondre un examen. Donar-li més temps si el necessita.

·         Simplificar les possibilitats d’elecció en els exàmens de múltiple elecció.

·         Simplificar el redactat dels enunciats de les preguntes.

·         Utilitzar un tipus i mida de lletra que no requereixi un sobreesforç en la lectura.

·         Donar-li més temps per fer els exàmens.

·         Valorar la possibilitat de reduir alguna pregunta de l’examen.

·         Planificar el calendari d’exàmens i evitar l’examen sorpresa.

·         Reduir el nombre de preguntes per full.

·         Destacar les paraules clau a l’enunciat.

·         Evitar la multitud de formats de pregunta en un mateix examen: de desenvolupament, Verdader/Fals, frases per completar, definicions, relació de conceptes, problemes, operacions, ...

·         Si per arribar a una conclusió cal haver fet un procediment prèviament i haver memoritzat una informació, indicar les fases del procés.

·         Prioritzar les activitats que permeten observar l’adquisició de coneixements  bàsics. Paulatinament se li podran començar a exigir coneixements secundaris.

·         Escurçar enunciats llargs i textos extensos i complexos.

·         Evitar preguntes rebuscades. Formular les preguntes amb claredat, de manera precisa.

Seguiment durant l’examen:

·         Verificar que l’alumne entén les preguntes.

·         Supervisar que ho han respost tot abans de que lliurin l’examen.

·         Recordar-li que l’ha de revisar abans de lliurar-lo.

·         Valorar la possibilitat de deixar-lo fer l’examen oral.

 Avaluació:

·         No penalitzar els errors ortogràfics, sintàctics i gramaticals amb els mateixos criteris que la resta d’alumnes.

·         Prioritzar, durant la correcció, el contingut versus la forma.

·         Incloure avaluacions orals.

TREBALLS:

·         Pautar el continguts que cal desenvolupar.

·         Valorar els treballs pel seu contingut i no pas pels errors d’escriptura.

·         Considerar la possibilitat de deixar-li més temps en el termini de lliurament  d’un treball o bé, adaptar-li la quantitat de treball.

Evitar desvaloritzar el treball fet amb ajuda a casa.