SIGNES D’ALERTA DISLEXIA:
·
Problemes de
concentració quan llegeix o escriu.
·
Errors en la memoria inmediata, no
recordant el que ha llegit per les
seves dificultats amb la comprenssió de la lesctura, el llenguatje escrit o les
destresses en matemáticas.
·
Interpreta malament la informació per
la seva manca de comprensió de conceptes asbtractes i perquè llegeixen
malament.
·
Series dificultats en organitzar
l’espai, els materials de treball i els seus pensaments a l’escriure o al
parlar.
·
No planifica el seu temps, no té
estrategies per acabar a temps les seves tasques i exàmens.
·
Treballa amb
lentitud i no s’adapta a ambients nous.
·
Té dificultats en habilitats socials,
li costa fer amics i amigues i comprendre les discussions.
·
Evita llegir, escriure o fer càlcul
matemàtic, tendint a bloquejar-se emocionalment.
·
En molts casos, apareix depressió i/o
crisis d’ansietat.
RECOMANACIONS PER
TREBALLAR:
PAUTES GENERALES A L’AULA:
·
Acceptar les seves dificultats, identificar els
seus esforços i oferir-li confiança.
·
Acceptar que la dislèxia és un trastorn biològic i
el problema no ve condicionat per una manca de motivació ni ganduleria ni
tampoc un nivell baix d’intel·ligència.
·
Fer-lo seure a les primeres files per poder-lo
ajudar millor.
·
Gestionar les dinàmiques d’aula de manera molt
estructurada, deixant clar els objectius que es pretenen assolir en la sessió,
els continguts que es treballaran i les activitats d’aprenentatge que caldrà
realitzar, així com fer una síntesi dels continguts més importants.
·
A les classes més actives (aula-matèria, treball
cooperatiu, aprenentatge basat en problemes, ...) atansar-s’hi per fer un
seguiment més continuat.
·
Reforçar positivament els esforços, els avenços,
les conductes adequades, la finalització de tasques, els èxits acadèmics i els
seus punts forts.
·
Usar la qualificació d’actitud, normes i valors
per reconèixer-li l’esforç, l’actitud adequada, ...
·
Apropar-nos a ell amb ganes d’ajudar-lo, veure’l
com un alumne que té un problema i no com un alumne problemàtic.
·
Permetre l’ús de l’ordinador i l’ús de correctors
ortogràfics, sempre que sigui possible.
·
Intentar reduir les conseqüències psicològiques
del trastorn (evitar l’ansietat i la depressió, potenciar l’acceptació amb els
seus punts forts i els febles, i fomentar la metacognició i l’autoregulació).
·
Potenciar els punts forts i les habilitats més
desenvolupades de l’alumne.
·
Usar referències visuals.
·
Facilitar informació verbal i escrita ben
estructurada.
·
Donar més temps per fer la lectura de textos o
enunciats.
·
Facilitar-li part del material escrit fotocopiat.
·
Donar més temps per prendre apunts.
·
Facilitar-li exercicis i solucionari per practicar
a casa.
·
Practicar l’ús d’esquemes i resums dels continguts
de caràcter conceptual per preparar els exàmens.
·
Donar pistes per l’ús de mnemotècnies.
·
Facilitar exemples model de correcció (per exemple
la resposta a un examen que seria correcta). També és útil treballar,
prèviament a la prova, amb mostres de format d’examen.
·
Prioritzar la qualitat de les tasques més que la
quantitat.
·
Valorar la possibilitat de deixar-los usar
recursos com la calculadora, diccionari, taules de multiplicar escrites, ...
·
Evitar fer-los llegir en veu alta si hi ha
angoixa.
·
Augmentar la mida de la lletra dels textos
escrits.
·
Valorar la conveniència
d’utilitzar paper pautat.
·
Subratllar/emfatitzar les
paraules clau en el material escrit.
·
Valorar el tipus de lletra amb el
que l’alumne ha de treballar i ha de rebre el material escrit.
RECOMANACIONS
PER ALS EXÀMENS:
Organització
i format:
·
Respectar el temps que necessita
per a respondre un examen. Donar-li més temps si el necessita.
·
Simplificar les possibilitats
d’elecció en els exàmens de múltiple elecció.
·
Simplificar el redactat dels
enunciats de les preguntes.
·
Utilitzar un tipus i mida de
lletra que no requereixi un sobreesforç en la lectura.
·
Donar-li més temps per fer els
exàmens.
·
Valorar la possibilitat de reduir
alguna pregunta de l’examen.
·
Planificar el calendari d’exàmens
i evitar l’examen sorpresa.
·
Reduir el nombre de preguntes per
full.
·
Destacar les paraules clau a
l’enunciat.
·
Evitar la multitud de formats de
pregunta en un mateix examen: de desenvolupament, Verdader/Fals, frases per
completar, definicions, relació de conceptes, problemes, operacions, ...
·
Si per arribar a una conclusió
cal haver fet un procediment prèviament i haver memoritzat una informació,
indicar les fases del procés.
·
Prioritzar les activitats que
permeten observar l’adquisició de coneixements
bàsics. Paulatinament se li podran començar a exigir coneixements
secundaris.
·
Escurçar enunciats llargs i
textos extensos i complexos.
·
Evitar preguntes rebuscades.
Formular les preguntes amb claredat, de manera precisa.
Seguiment
durant l’examen:
·
Verificar que l’alumne entén les
preguntes.
·
Supervisar que ho han respost tot
abans de que lliurin l’examen.
·
Recordar-li que l’ha de revisar
abans de lliurar-lo.
·
Valorar la possibilitat de
deixar-lo fer l’examen oral.
Avaluació:
·
No penalitzar els errors
ortogràfics, sintàctics i gramaticals amb els mateixos criteris que la resta
d’alumnes.
·
Prioritzar, durant la correcció,
el contingut versus la forma.
·
Incloure avaluacions orals.
TREBALLS:
·
Pautar el continguts que cal
desenvolupar.
·
Valorar els treballs pel seu
contingut i no pas pels errors d’escriptura.
·
Considerar la possibilitat de
deixar-li més temps en el termini de lliurament d’un treball o bé, adaptar-li la quantitat de treball.
Evitar desvaloritzar el
treball fet amb ajuda a casa.