Marc legislatiu
El marc legal i educatiu dels Trastorns de l’Aprenentatge
Durant els últims anys, des del context legal i educatiu, la manera d’entendre les dificultats per aprendre ha experimentat diverses nomenclatures i diferents propostes per atendre-les.
La inclusió és un concepte teòric de la pedagogia que fa referència a la manera en què l’escola ha de donar resposta a la diversitat. És un terme que sorgeix durant els anys 90 i pretén substituir el d’integració, fins a aquest moment el dominant en la pràctica educativa.
El seu supòsit bàsic és que cal modificar el sistema escolar perquè respongui a les necessitats de tots els alumnes, en comptes que siguin els alumnes els qui hagin d’adaptar-se al sistema, integrant-se a ell. L’opció conscient i deliberada per l’heterogeneïtat a l’escola constitueix un dels pilars centrals de l’enfocament inclusiu.
Fem un anàlisi des de la LOGSE, 1990, fins a la LEC, 2009.
LOGSE (Llei Orgànica 1/1990, d’Ordenació General del Sistema Educatiu)
En aquesta llei no es reconeix la categoria diagnòstica de Dificultats Específiques d’Aprenentatge (Trastorns de l’Aprenentatge).
La LOGSE incorpora el concepte de necessitats educatives especials (NEE). Es tracta d’un terme que data dels anys 60, però que va ser popularitzat en els 80 per l’Informe Warnock, elaborat per la Secretaria d’Educació del Regne Unit el 1978. La novetat d’aquest concepte radica que pretén posar l’accent en els suports i ajudes que l’alumne necessita, més que en un caràcter diferenciat de l’Educació Especial. Es diu també que aquestes NEE poden ser temporals o permanents.
S’entén que:
“Un alumne té Necessitats Educatives Especials quan presenta dificultats majors que la resta de l’alumnat per a accedir als aprenentatges que es determinen en el currículum que li correspon per l’edat (bé per causes internes, per dificultats o carències de l’entorn sociofamiliar o per una història de l’aprenentatge desajustada) i necessita, per compensar les esmentades dificultats, adaptacions d’accés i/o adaptacions curriculars significatives en diverses àrees d’aquest currículum” (CNREE, 1992)1) CNREE. Alumnos con Necesidades Educativas Especiales y Adaptaciones curriculares. Madrid: MEC, 1992 (Centro de Recursos para la Educación Especial).
Així, doncs, les NEE seria un tot que abastarien els Trastorns de l’Aprenentatge i els problemes de la conducta més a prop del pol de la transitorietat i en el pol oposat es situarien les dificultats permanents, que inclourien els trastorns generalitzats del desenvolupament, les dificultats físiques i sensorials i les dificultats cognitives.
A més a més, la llei especifica que l’atenció a l’alumnat es regirà pels principis de normalització i integració escolar, contemplant la necessitat de disposar de professors especialitzats i mitjans i materials didàctics adequats, així com remarca la necessitat que els centres educatius es plantegin la seva organització escolar i realitzin adaptacions i diversificacions curriculars per tal de facilitar la consecució dels objectius fixats .
LOCE (Llei Orgànica 10/2002 de Qualitat de l’Educació)
En aquesta llei, que únicament ha estat vigent durant quatre anys, es parla de Necessitats Educatives Específiques (NEE), terme diferent del proposat per la LOGSE que ens parlava de necessitats educatives especials.
El terme de NEE inclou: alumnes desavantatjats socialment, alumnes estrangers, alumnes superdotats intel•lectualment i alumnes amb NEE, reservant-se aquest últim terme per als alumnes amb discapacitats físiques, psíquiques, sensorials, o per manifestar greus trastorns de personalitat o de conducta.
Podem observar, en conseqüència, que en aquesta llei no es contemplen els alumnes amb Trastorns de l’Aprenentatge.
LOE (Llei Orgànica, 2/2006 d’Educació)
La llei parla de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i diu:
“Correspon a les administracions educatives assegurar els recursos necessaris perquè els i les alumnes que requereixen una atenció educativa diferent de l’ordinària perquè presenten necessitats especials, per dificultats específiques d’aprenentatge, per les seves altes capacitats intel•lectuals, perquè s’han incorporat tard al sistema educatiu, o per condicions personals o d’història escolar, puguin assolir el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tot l’alumnat.”
Així, doncs, és la primera llei que reconeix les dificultats específiques d’aprenentatge (Trastorns de l’Aprenentatge) com a objecte de detecció, identificació i intervenció immediata (article 71.3/Atenció a la diversitat).
D’altra banda es remarca que l’atenció integral a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu es regirà pels principis de normalització i inclusió.
LEC (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació de Catalunya)
La coneguda com la Llei catalana d’educació i també com la LEC és on, per primera vegada en un text legal del rang més elevat, es fa referència explícita als trastorns de l’aprenentatge i de la comunicació.
En els articles 81 i 82 contempla l’atenció a la diversitat dins les aules i es concreten criteris d’organització pedagògica dels centres per a l’atenció de 3 tipus d’alumnat:
1. Alumnes amb necessitats educatives específiques (article 81.3):
• Alumnes amb necessitats especials
-Alumnes afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials
-Alumnes que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta
-Alumnes que pateixen malalties degeneratives greus
• Alumnes amb necessitats educatives específiques
-Derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu
-Derivades de situacions socioeconòmiques especialment desfavorides
2. Alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació relacionats amb l’aprenentatge escolar (article 82).
3. Alumnes amb altes capacitats (article 83).
La llei remarca que l’atenció educativa de tots els alumnes es regeix pel principi d’escola inclusiva.
Així mateix, s’estableixen els següents criteris per atendre als alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació:
1- El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament.
2- L’Administració educativa ha d’establir, per mitjà dels serveis educatius, protocols per a la identificació dels trastorns d’aprenentatge o de comunicació i l’atenció metodològica adequada.
