dilluns, 17 de desembre del 2012
dissabte, 15 de desembre del 2012
Les universitats blinden la selectivitat
Les universitats blinden la selectivitat
Els rectors de Catalunya mantindran una prova única que inclou el català
El govern i els rectors catalans en l'acte d'ahir al
palau de la Generalitat, a Barcelona Foto: ALBERT
SALAMÉ.
La prova mantindrà, doncs, l'esquema de l'actual selectivitat: es farà de manera simultània a totes les universitats i inclourà temes comuns i específics. D'aquesta manera, s'evitarà el “caos” que havia denunciat el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, si cada alumne hagués de fer diversos exàmens en universitats diferents i en unes dates que podrien ser coincidents.
Si la LOMCE s'aprova tal com està redactada actualment, la prova d'accés a la universitat tindrà un valor del 40% de la nota total i la qualificació del batxillerat, d'un 60%.
Els rectors van aprofitar l'acte solemne al Palau de la Generalitat per defensar la immersió lingüística en català.
dijous, 13 de desembre del 2012
CONCLUSIONS:
CONCLUSIONS:
El blog m’ha ajudat a estar connectada
amb les notícies d’educació, tot i que sempre ho estem, però amb molta més
atenció.
Realitzar les pràctiques m’ha ajudat a
veure realment quina és la tasca del psicopedagog a secundària. Sóc mestre
d’infantil i realment m’he adonat que és un altre món, la secundària no té res
a veure, estàs tractant amb alumnes que ja són grans, han de ser conscients de
quines són les seves limitacions o dificultats. A la secundària hi ha altres
problemes, es comencen a tractar el tema de les drogues, dels problemes amb
l’alimentació... Però també he de dir que aquells nens que es diagnostiquen a
secundària, gairebé en tots els casos a infantil ja es va fer un toc d’alerta,
de possibles problemes.
En aquesta etapa també hi han altres
recursos dels quals els alumnes se’n poden enriquir, és important que el psicopedagog
del centre n’estigui al cas per poder oferir als seus alumnes el màxim de
possibilitats.
Estic
molt contenta de les pràctiques realitzades, cada dia al centre és una font
d’enriquiment, aquest segon semestre ja portava la feina més pautada i tenia
els dies més marcats. He pogut desenvolupar les tasques que m'havia plantejat,
menys una d'elles, analitzar el diagnòstic diferencial.
El
psicopedagog que treballa en un centre escolar és un punt de recolzament tant
per els alumnes com per als mestres, és una figura molt propera a tothom. En el
cas dels alumnes sempre té la porta oberta per qualsevol problema que tinguin,
en algunes ocasions s’han tractat aspectes emocionals, que acaben influenciant
en els estudis de l’alumne.
Pel
que fa als docents es reuneixen amb el psicopedagog per intercanviar resultats
i compartir aspectes que els poden preocupar.
Aquest
segon semestre ja tenia per la mà, el tema del blog. He anat penjant totes les
notícies articles, activitats....relacionades amb la meva pràctica al centre, espero
que us hagi servit d'ajuda, també vull dir que perquè acabi les pràctiques no
vol dir que també s'acabi el blog.
HAVILECT
HAVILECT : HAbilidades VIsuales LECTura
- 2 años de trabajo de SURIAL
- Igenniería la SALLE barcelona
- Comercializado por BRUÑO
- Presentamos programa que quiere dar respuesta: metodología, expectativas y necesidades.
- Mejora de habilidades visuales
- ampliación del campo visual
- ejercició de memória a corto plazo
- desoralización del acto lector
Punto de partida: dos constataciones
- La mayoría de programas de aprendizaje y perfeccionamiento lector, a pesar de conocer algo tan obvio como la importancia que tienen los ojos en la lectura, no lo tienen en cuenta, ni en sus recursos didácticos, ni en su metodología.
- Para que un lector lea bien todas las formas de conocimiento escrito, independientemente del soporte, necesita dominar las habilidades visuales básicas.
Objetivo:
- Conseguir que los movimientos oculares de un lector se entrenen y automaticen.
- Solo así conseguiremos que las capacidades cognitivas empleadas en la lectura alcancen, con menor esfuerzo y mayor eficacia, el principal objectivo del acto lector: la comprensión del texto escrito.
dimarts, 11 de desembre del 2012
pràcticum2
Enfocament pràcticum 2.
Treballaré amb una nena X, nova a l'escola(centre concertat), prové d'un centre escolar públic.
Fa 1r Eso, és magrebina, i des de casa no rep recolzamen per fer les feines de l'escola.
Tot i això és una nena amb molt recursos i que sempre demana que se l'ajudi, és concient de les seves dificultats.
Presenta una dislèxia, un trastorn del llenguatge.
Té un CAD (Certificat d'atenció al discapacitat) d'un 37%
a l'escola té un pla Individualitzat.
Rep ajuda d'una logopeda, una hora setmanal
2 hores setmanals realiza una reforç als salesians.
A l'escola rep un soport.
L'alumne m'ha demanat treballar l'àrea de socials està molt engoixada amb aquesta matèria, parlaré amb els professors de l'àrea i adaptarem temari i materials.
dilluns, 10 de desembre del 2012
UTAC
LA UNITAT DE TÈCNIQUES
AUGMENTATIVES DE COMUNICACIÓ I HABILITACIÓ (UTAC) s'adreça a les persones amb
discapacitat motriu que requereixen formes Augmentatives i Alternatives de
Comunicació i Tecnologies de Suport per a l'accés a l'ordinador, el joc adaptat,
el control de l’entorn i la mobilitat assistida.
Els usuaris de la UTAC són els infants, joves, adults i ancians amb paràlisi cerebral, traumatismes causats per accidents, malalties neurològiques o musculars progressives, afàsia, hospitalització o altres condicions que dificulten o impedeixen el llenguatge oral, l'escriptura manual, la mobilitat o el control de l’entorn.
Els sistemes augmentatius de comunicació són formes d'expressió alternatives a la parla per a persones que no l'han adquirida o que l'han perduda per causes diverses. Inclouen recursos tecnològics, com els comunicadors electrònics amb veu i els ordinadors personals, adaptats per tal que puguin utilitzar-los fins i tot persones sense ús funcional de les mans. També inclouen altres formes de comunicació basades en els gestos i els signes manuals o en productes de suport de baixa tecnologia com els plafons de comunicació.
Els sistemes d'accés a l'ordinador inclouen tota mena de perifèrics, programes especials i sistemes de simulació de teclat i de ratolí per a l'accés alternatiu al programari estàndard. Permeten l'ús de l'ordinador a persones amb discapacitat motriu, fins i tot en casos d'extrema gravetat, amb l’objectiu que puguin realitzar funcions com l'escriptura, el dibuix, el joc, la formació o el treball. També fan possible l'accés a les xarxes d'informació per a la consulta i la comunicació a distància.
El joc adaptat i els sistemes de control de l’entorn permeten a la persona amb mobilitat i manipulació reduïda la participació en activitats lúdiques i domèstiques, com ara l’activació de joguines, el control d’alarmes i elements de la llar com el llit, finestres i portes, la gestió del televisor i altres electrodomèstics, etc.
La mobilitat assistida consisteix en l’ús de diversos ajuts per el desplaçament, incloent el comandament de cadires de rodes amb joysticks adaptats a la mà, el peu o el mentó, o amb sistemes d’un o diversos commutadors.
Les funcions
de la UTAC
són l'avaluació, la intervenció i el seguiment dels usuaris, per donar suport
al seu desenvolupament, participació i inclusió social; l’assessorament i la
cooperació amb els familiars, els professionals i les institucions; la
divulgació, la formació i la recerca.
L'avaluació, la intervenció i el seguiment tenen per objecte orientar i millorar les competències dels usuaris, els familiars i els professionals sobre els sistemes de signes i les tecnologies de suport més adequades, i sobre els procediments d'intervenció i d'interacció social necessaris en l’entorn familiar, hospitalari, residencial, escolar, laboral i comunitari. Aquestes activitats es concreten en una primera visita; diverses sessions d'avaluació; l'assessorament i un procés d'intervenció i seguiment orientat a garantir la bona marxa del procés i fer front a les noves necessitats dels usuaris.
La cooperació
amb els familiars, els professionals, i les institucions es proposa de millorar la
seva competència com a interlocutors dels usuaris de comunicació augmentativa,
i les seves habilitats per interactuar, ensenyar i crear entorns facilitadors
del desenvolupament i la qualitat de vida. Es concreta en la participació dels
familiars i els professionals en les sessions d'avaluació, intervenció i seguiment
dels usuaris., en sessions de seminari i tallers i en consultes obertes.
La UTAC
col·labora amb entitats com els Centres d'Atenció a Disminuïts (CAD), els Centres
de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca (CDIAP), els Equips
d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) i altres Serveis Educatius, els centres de
formació (Escoles, Instituts, Escoles d'Adults, Universitats), els Hospitals,
els Centres de Rehabilitació, els Tallers i Centres de Teràpia Ocupacional, els
Centres de Dia i les Residències, etc., per tal de donar-los suport en les
seves activitats d'atenció i habilitació dels usuaris amb discapacitat motriu.
La divulgació, la formació i la recerca son activitats que la UTAC desenvolupa, en col·laboració amb altres universitats i entitats nacionals i internacionals, per tal de proporcionar eines als professionals, als familiars i als propis usuaris, i de contribuir a la sensibilització de la societat. En destaca l'elaboració de textos i vídeos, l'organització de cursos i conferències, la participació en congressos, la recerca aplicada i el desenvolupament de programari i productes de suport.
La divulgació, la formació i la recerca son activitats que la UTAC desenvolupa, en col·laboració amb altres universitats i entitats nacionals i internacionals, per tal de proporcionar eines als professionals, als familiars i als propis usuaris, i de contribuir a la sensibilització de la societat. En destaca l'elaboració de textos i vídeos, l'organització de cursos i conferències, la participació en congressos, la recerca aplicada i el desenvolupament de programari i productes de suport.
L'objectiu
final de la UTAC és millorar la qualitat de l'atenció que reben les persones
amb greus discapacitats de manipulació, mobilitat, comunicació i/o llenguatge i, sobre tot, afavorir el seu benestar i el d'aquells que els envolten.
amb greus discapacitats de manipulació, mobilitat, comunicació i/o llenguatge i, sobre tot, afavorir el seu benestar i el d'aquells que els envolten.
dimecres, 5 de desembre del 2012
Singulars
Singulars avui al vespres, Dimecres 5 de Desembre canal 33
Singulars aquesta nit Canal 33, 22:40h Xavier Melgarejo.
En el programa, el pedagog i exdirector del col·legi de Barcelona parlarà, entre d'altres coses, del sistema educatiu Finlandès, del qual és un gran coneixedor. L'entrevista s'acompanyarà de gràfiques i dibuixos que aportaran una visió completa de l'educació tant al país nòrdic com al nostre.
PROLEC-SE
PROLEC-SE es
una batería concebida no sólo para evaluar la comprensión lectora sino, sobre
todo, los distintos procesos cognitivos que se requieren. Así, se distingue
entre problemas de descifrado y problemas de comprensión. Y entre los primeros pueden
encontrarse dificultades sólo con las palabras desconocidas (ruta fonológica) o
también con las palabras conocidas (ruta léxica). En la compresión pueden surgir
dificultades en la capacidad de extraer significados, en la integración de los
significados en la memoria o en la habilidad para hacer inferencias. También
pueden producirse dificultades en el procesamiento de las estructuras sintácticas.
PROLEC (6 a 9 años)
PROLEC-SE (10 a 16 años)
Respecto del reconocimiento de palabras, explicación
más ampliamente sostiene que hay dos procedimientos o rutas que conducen desde
el signo gráfico al significado de las palabras, la ruta léxica y la ruta
fonológica. Un buen lector tiene que tener plenamente desarrollada ambas rutas
si quiere leer todas las palabras, la léxica para leer con mayor rapidez las
palabras familiares y para distinguir los homófonos y la fonológica para leer
palabras desconocidas o poco familiares.
En las edades de 10 a 16 años es muy importante que
los alumnos tengan totalmente automatizado el reconocimiento de palabras, para
poder acceder a procesos de comprensión. De hecho, se producen pocos errores en
los procesos léxicos. Una de las principales diferencias que se observan entre
unos alumnos y otros es la velocidad con la que leen palabras y pseudopalabras.
En general, los alumnos tardan más tiempo en leer pseudopalabras que palabras,
puesto que un gran número de palabras forman parte de su léxico visual y las
leen automáticamente y de forma rápida. No obstante existe un reducido grupo de
alumnos que tarda el mismo tiempo en leer palabras que pseudopalabras. Estos
alumnos están utilizando la ruta fonológica, son lectores lentos y
habitualmente tienen mayores dificultades de comprensión puesto que los
recursos cognitivos son limitados y existe una sobrecarga de la memoria
operativa sobre procesos de descodificación.
La RUTA LÉXICA requiere que el lector sea
capaz de observar y memorizar la secuencia de grafemas que distingue a cada
palabra del resto, algo que depende de la experiencia repetida con esas
palabras escritas. Normalmente esta ruta no necesita de un aprendizaje
sistemático, ya que por el hecho de encontrarse una y otra vez con las mismas
palabras, el sujeto termina por formar una representación mental de la misma.
Sin embargo, algunos alumnos, especialmente los que tienen una memoria visual
pobre, parece que son incapaces de conseguir esas representaciones. Por este
motivo, algunas de las tareas a emplear son similares a las empleadas con los
métodos globales, ya que, en definitiva, lo que el alumno tiene que hacer es
memorizar la forma ortográfica de la palabra. En esta línea el ordenador
constituye un instrumento adecuado al permitir presentar las palabras durante
un tiempo breve y acompañadas de su dibujo o de su pronunciación. Especialmente
estas actividades son necesarias para la enseñanza de las palabras de
ortografía arbitraria, de cara a mejorar la ortografía.
Algunas actividades que se recomiendan son las siguientes:
·
Presentar
simultáneamente dibujos con las palabras que los designan. Ayuda a memorizar
las palabras y las asocien a sus dibujos.
·
Lectura de grupo de
palabras que comparten varias letras.
·
Respecto de las
palabras homófonas, se debe presentar el par de palabras con sus significados
para que el alumno descubra las diferencias y memorice ambas representaciones.
·
Lecturas repetidas.
Este método puede también emplearse usando listas de
frases y palabras, que leerá repetidamente, seleccionadas de un texto que va a
leer posteriormente.
La recuperación de la RUTA FONOLÓGICA requiere actividades más variadas y complejas
ya que esta vía incluye varios procesos distintos que deben ser trabajados de
manera diferente. Son, principalmente, el de segmentación de la palabra en grafemas y el de conversión
de los grafemas en fonemas. Esto
significa que para poder hacer uso de las ruta fonológica el alumno tiene que
saber antes que el habla se segmenta en sonidos y que esos sonidos se pueden
representar mediante letras. De manera que una de las tareas por las que se
debe comenzar para desarrollo de la ruta fonológica es la de segmentar el
habla, o lo que se ha venido a denominar el desarrollo de la conciencia
fonológica. Para el desarrollo de la conciencia fonológica existen en la
actualidad multitud de ejercicios públicos (Carrillo y Carrera, 1993; Jiménez y
Ortiz, 1995; Sánchez, Rueda y Orrantía, 1989; Rueda 1995,etc.) En general se
recomienda seguir una secuencia gradual desde la palabra hasta el fonema
(Hatcher, 1996). Teniendo en cuenta que nuestros alumnos ya tienen experiencia
lectora nos daremos cuenta que la mayoría de los que presentan dificultades en
conciencia fonológica resuelven con facilidad tareas de segmentación léxica y
silábica, siendo las relacionadas con la manipulación de fonemas las que
resultan más complejas. Nuestra recomendación es que las tareas de conocimiento
fonológico se adapten a las características de alumnos para que estas no sean
excesivamente fáciles ni difíciles y además, es muy recomendable utilizar la
escritura con letras de plástico, ordenador...como medio para componer palabras
a las que añade, quita, cambia o recompone letras.
Respecto del aprendizaje de las reglas grafema-fonema, hay que señalar
que ésta es una tarea sumamente arbitraria, puesto que no hay nada en las
letras que indique cómo deben pronunciarse, y por ello es aquí donde se
producen las mayores dificultades. Especialmente en aquellas reglas que
comparten rasgos visuales y fonológicos como la p y la b, la m y la n, la g y
la j, etc. Para el aprendizaje de estas reglas la estrategia más recomendable
es ayudarse de claves que faciliten el establecimiento de algún vínculo entre
letras y los sonidos. Una actividad podría consistir en escribir dos palabras
que compartan alguna letra mediante letras de plástico. El profesor las lee en
voz alta para que el alumno se de cuenta de que dos palabras que tienen letras comunes también tienen sonidos comunes. El profesor hace ver
el sonido de esas letras y después el alumno copia la palabra en su cuaderno
nombrando cada letra a medida que la va escribiendo.
diumenge, 2 de desembre del 2012
CEREBRO Y BILINGÜISMO
Cerebro y bilingüismo
Aprender una segunda lengua, como otros procesos de aprendizaje complejos, conlleva cambios estructurales y funcionales en el cerebro. Sería interesante entender en qué medida crecer en una sociedad bilingüe donde existen cambios frecuentes entre lenguas puede alterar la representación de ambos idiomas en el cerebro y cómo activamos los mecanismos de control cognitivo.
LA VANGUARDIA, DOMINGO 2 DE DICIEMBRE 2012
Leer más: http://www.lavanguardia.com/opinion/temas-de-debate/20121202/54356022551/cerebro-y-bilinguismo.html#ixzz2DtolhThn
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)